La contaminació atmosfèrica té efectes "duradors" al cervell infantil

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha associat l'exposició a la contaminació atmosfèrica a l'embaràs i la infància amb efectes "duradors" a la substància blanca del cervell, informa ISGlobal aquest dimecres en un comunicat.

La investigació, publicada a 'Environmental Research', ha concretat que l'exposició a contaminants com les partícules fines (PM2,5) i els òxids de nitrogen (NOx) provoquen diferències en la microestructura de la substància blanca del cervell.

Els investigadors van analitzar dades de més de 4.000 participants que havien estat seguides des del seu naixement com a part de l'Estudi Generació R a Rotterdam i van calcular el nivell d'exposició a 14 contaminants atmosfèrics durant l'embaràs i la infància tenint en compte el lloc de residència de les famílies.

La investigadora d'ISGlobal, Mònica Guxens, ha explicat que el seguiment i dues avaluacions de neuroimatge en alguns participants els va permetre "fer nova llum sobre si els efectes de la contaminació atmosfèrica en la substància blanca persisteixen, s'atenuen o empitjoren".

A més, van observar els resultats de dos escàners cerebrals de 1.314 nens i nenes, un realitzat als 10 anys i un altre als 14, per examinar els canvis a la microestructura de la matèria blanca.

Els resultats indiquen que una exposició més gran a les PM2,5, PM10, i NOx durant l'embaràs i la infància estan relacionats amb nivells "més baixos" d'una mesura anomenada anisotropia fraccional, que mesura com es difonen les molècules d'aigua dins del cervell .

Els investigadors van detectar que aquesta associació va persistir al llarg de l'adolescència, fet que suggereix un impacte a llarg termini de la contaminació al desenvolupament cerebral, i subratllen la "importància d'abordar la contaminació atmosfèrica com un problema de salut pública".

"Encara que la mida dels efectes sigui petita, això pot tenir un impacte significatiu a escala poblacional", ha afirmat Guxens, que també ha recalcat que l'estudi recolza la necessitat d'unes directrius europees més estrictes sobre la contaminació atmosfèrica.