La decisió pionera del Tribunal Constitucional que anul·larà les visites als seus fills dels pares maltractadors

Una sentència recent del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit eliminar l'exigència judicial de propiciar el contacte entre pares i fills malgrat haver comès agressions masclistes . Aquesta era una de les exigències de les dones amb fills en divorciar-se dels seus maltractadors, i sembla que la justícia retocarà aquesta decisió.

La històrica sentència, amb ponència de la magistrada María Luisa Balaguer, empara una mare que va enfrontar dues resolucions adverses del Jutjat de Violència sobre la Dona de Donostia i de l'Audiència Provincial de Gipuzkoa. Aquestes resolucions la imputaven per desobediència, imposant-li multes i amenaçant de modificar la custòdia exclusiva de la seva filla si no facilitava les visites al pare. El TC va determinar que aquestes decisions no van considerar el context de violència de gènere exercida per l'exmarit, cosa que va constituir una violació dels seus drets fonamentals.

El Tribunal Constitucional va aclarir que la mare no va incomplir el règim de visites assignat. Va ser la nena de quatre anys qui es va negar a assistir al punt de trobada familiar, portant els tècnics a suspendre les visites. Tot i això, els jutges van responsabilitzar la mare per no facilitar la relació amb el pare, una pràctica alarmantment comuna en jutjats a causa de la manca de formació en perspectiva de gènere.

La mare tenia autorització per no portar personalment la nena al punt de trobada, ja que la seva àvia s?encarregava d?aquesta tasca a causa de les seqüeles psicològiques derivades de la violència soferta. El TC va criticar l'exigència absurda d'obligar la dona que la seva mare mostrés empatia cap a l'exgendre, ignorant que el pare era un presumpte maltractador que després va ser condemnat per violència de gènere .

La sentència subratlla que les resolucions judicials impugnades no van reflectir l‟existència d‟indicis fundats de violència de gènere, desconeixent les dinàmiques de sotmetiment inherents a aquesta problemàtica. El TC va afirmar que exigir una actitud proactiva de la mare per fomentar la relació amb el pare excedeix les obligacions legals i vulnera el principi d?igualtat de gènere.

A més, la sentència va destacar que, encara que en el moment dels fets no estava vigent la Llei d'Infància, existia una normativa similar al País Basc que podria haver suspès les visites al pare investigat per maltractament masclista. Aquesta omissió per part dels jutges especialitzats en violència contra la dona ha estat durament criticada pel TC.

La sentència del TC no només anul·la les resolucions adverses per a la mare recurrent, sinó que també estableix un precedent esperançador per a altres dones en situacions semblants. En eliminar l'obligació judicial de mantenir relacions amb pares denunciats per violència de gènere, el TC reforça la protecció dels drets de les mares i els seus fills, allunyant-se de pràctiques basades en usos socials patriarcals i promovent una interpretació més justa i equitativa de la llei .