VÍDEO: José Antonio Ortega Lara recorda els 532 dies en què va estar segrestat per ETA
Va ser un dels participants del II Congrés Internacional de Víctimes del Terrorisme, celebrat a Madrid
José Antonio Ortega Lara ha estat un dels protagonistes del II Congrés Internacional de Víctimes del Terrorisme, celebrat a Madrid, organitzat per la Fundació CEU i la Comunitat de Madrid .
"La família, la pregària i el mètode" van ser les tres coses que el van mantenir viu i esperançat, segons va compartir ell mateix.
Pensar en els seus, refugiar-se en Déu i mantenir-se actiu, en moviment, el màxim possible, van ser les rutines que el van ajudar al captiveri. "Les circumstàncies eren les que eren", admet.
El segrest d'Ortega Lara va ser un dels episodis més impactants de la història recent d'Espanya, ocorregut entre el 1996 i el 1997. José Antonio Ortega Lara, un funcionari de presons, va ser segrestat per ETA el 17 de gener del 1996. El seu segrest va ser part d'una estratègia de l'ETA per pressionar el govern espanyol en un context d'enfrontaments i demandes polítiques
Ortega Lara va ser capturat a la localitat d'Hendaia, al País Basc francès, i ràpidament va ser traslladat a un zulo (un amagatall clandestí) en què va romandre durant 532 dies, gairebé any i mig. Durant el seu captiveri, va ser sotmès a condicions inhumanes i psicològiques, sense contacte amb el món exterior i sota una vigilància constant. La família d'Ortega Lara va viure en un estat d'angoixa i d'incertesa, mentre que les forces de seguretat espanyoles van fer múltiples esforços per localitzar-lo, tot i que ETA va mantenir en secret el seu parador.
El segrest va culminar el 5 de juliol del 1997, quan les forces de seguretat espanyoles, després d'una intensa operació d'intel·ligència i vigilància, van aconseguir localitzar l'amagatall d'Ortega Lara en un xalet a la localitat d'Asteasu, a Guipúscoa. L'operació va culminar amb l'alliberament i la detenció de diversos membres d'ETA.
El cas d'Ortega Lara va tenir un gran impacte a l'opinió pública ia la política espanyola, i va generar un augment en la pressió contra l'organització terrorista i un compromís renovat del govern per acabar amb la violència d'ETA. El seu segrest és recordat com a símbol de la lluita contra el terrorisme a Espanya i els desafiaments que van enfrontar les víctimes d'ETA.
Escriu el teu comentari