Aquest és l'elevat sou que perden els fills per exercir de cuidadors dels pares

Tenir cura de pares grans i dependents és una responsabilitat que recau principalment en els fills, i té un cost econòmic significatiu que moltes vegades passa desapercebut. Un informe recent elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el projecte Aliura de Suara Cooperativa ha revelat que els fills i filles que assumeixen el rol de cuidadors estan perdent una important quantitat de diners en dedicar el seu temps a aquestes tasques.

L'estudi mostra que la cura d'una persona gran dependent requereix, de mitjana, 9,6 hores al dia, cosa que suma unes 3.506 hores a l'any. Si es remunerés aquest temps segons el conveni del servei d'atenció domiciliària del 2022, que estableix un salari de 14,11 euros bruts per hora, els cuidadors podrien estar guanyant al voltant de 4.122 euros bruts al mes . Aquesta quantitat anualitzada arriba als 49.464 euros bruts a l'any , una xifra considerable que molts fills i filles perden en dedicar-se a la cura dels progenitors.

L'impacte econòmic a Catalunya

A Catalunya, s'estima que 151.000 persones (el 66% dones) tenen cura de més grans de 65 anys de manera informal, dedicant 411,8 milions d'hores a l'any a aquestes tasques. Aquest treball, si es valorés econòmicament, equivaldria a 5.811 milions d'euros , cosa que representa el 2,2% del PIB català. A més, l'impacte en la generació sandvitx (persones entre 45 i 64 anys que tenen cura tant de fills com de pares) puja a 2.092 milions d'euros , un 0,8% del PIB i el 2,4% de l'ocupació total en la regió.

L'informe també estima que, sumant els impactes indirectes en altres sectors com el sanitari o el transport, el valor econòmic total d'aquestes cures informals puja a 10.105 milions d'euros , equivalent a l' 11% de l'ocupació total a Catalunya.

La bretxa de gènere a les cures

La cura de la gent gran no només té un impacte econòmic, sinó també social i de gènere. 6 de cada 10 cuidadors són dones, i elles dediquen més hores que els homes a aquestes tasques: 54,5 hores setmanals davant de les 48,7 hores que dediquen els homes. Aquesta diferència es tradueix en una càrrega física i emocional més gran per a les dones, que, a més, veuen més afectada la seva vida laboral.

Un 32% de les filles cuidadores ha hagut de deixar de treballar per atendre els seus pares, mentre que en el cas dels fills la xifra és del 17% . A més, el 50% de les dones que tenen cura han patit problemes econòmics derivats d'aquesta responsabilitat, comparat amb el 18% dels homes. Pel que fa als que compaginen la feina amb la cura, un 8% de les dones han hagut de reduir la seva jornada laboral, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge és pràcticament nul.

L'impacte a la salut

Més enllà dels efectes econòmics, els cuidadors també veuen afectada la salut i el benestar. En la generació "sandvitx", el 41% de les dones senten que tenir cura dels seus pares ha tingut un impacte negatiu en la seva salut, davant del 27% dels homes . Les dones reporten més fatiga (64% davant del 41% dels homes), depressió (42% davant del 22%) i una major necessitat de tractament mèdic (19% de dones davant del 6% dels homes).

La necessitat d'un canvi en les polítiques de cura

L'informe subratlla la urgència de canvis estructurals per alleujar la càrrega dels cuidadors informals. Àngels Cobo, directora de Transformació Digital de Suara Cooperativa, va advocar per la socialització de les cures , emfatitzant que s'han de replantejar les polítiques públiques per donar suport tant a cuidadors com a persones dependents.

L'envelliment de la població espanyola exigirà un increment de la despesa en cures els propers anys. Actualment, la despesa pública en aquests serveis a Catalunya és de 1.400 milions d'euros , però l'informe adverteix que s'hauria de multiplicar per 2,5 d'aquí al 2050, només per mantenir el nivell actual d'atenció. Un augment del 20% en els ajuts públics triplicaria la despesa, atesa la previsió d'un nombre més gran de beneficiaris.

En conclusió, els fills que cuiden els seus pares no només sacrifiquen el seu temps i salut, sinó que també perden potencialment un sou mensual de més de 4.000 euros, reflectint la necessitat d'un major reconeixement i suport a la seva tasca tant des de l'àmbit econòmic com social.