Anul·lat l'article de la llei catalana que exigeix oferir lloguer social abans de denunciar

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs del PP contra la llei d'habitatge de Catalunya del 2022, declarant inconstitucionals diversos preceptes, entre els quals l'article que obliga a oferir lloguer social abans de presentar una demanda judicial, segons ha informat aquest dimecres la cort de garanties.

Es tracta, en concret, del recurs d'inconstitucionalitat, promogut per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, contra el conjunt de la Llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016, per afrontar l'emergència a l'àmbit de l'habitatge, i, subsidiàriament, contra els articles 1.1, 1.3, 7, 8, 9.2, 10, 11, 12 i disposició transitòria.

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada progressista María Luisa Segoviano, desestima la queixa dirigida contra la totalitat de la llei per motius competencials, si bé conclou que part dels preceptes impugnats subsidiàriament incorren en una efectiva invasió de les competències estatals a matèria de legislació processal i sobre bases de les obligacions contractuals, cosa que condueix a declarar-los inconstitucionals i nuls.

En concret, "la declaració d'inconstitucionalitat afecta l'article 1.3, que modifica l'article 5.2 f) de la llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que estableix com a causa d'incompliment de la funció social de la propietat d'un habitatge o un edifici d?habitatges la contravenció de l?obligació d?oferir una proposta de lloguer social abans d?interposar una demanda judicial".

El Ple entén que hi incorre "part de l'article 12, que afegeix la disposició addicional primera a la llei 24/2015, en concret pel que fa als apartats 1 i 2, que fan extensiva l'obligació d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar determinades demandes judicials a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d'un deute hipotecari ia determinades demandes de desnonament i preveuen la interrupció dels procediments iniciats en què no s'hagi acreditat la formulació de l'oferta de lloguer social”.

També aprecia la mateixa vulneració a "la disposició transitòria, que estén l'obligació d'oferir el lloguer social als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la llei". Alhora, la cort de garanties assenyala que "es declaren inconstitucionals per vulnerar la competència estatal en matèria de bases sobre les obligacions contractuals diversos preceptes".

En aquest sentit, esmenta "l'article 11, que afegeix l'article 10 a la Llei 24/2015, en què es contempla la renovació dels contractes de lloguer social per una sola vegada quan aquells arribin a la conclusió, declaració d'inconstitucionalitat que afecta també la disposició transitòria, així que estén l'obligació de renovar el lloguer social als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la llei".

Apunta igualment a l'"últim incís de l'apartat 3 de la disposició addicional primera de la llei 24/2015, que introdueix l'article 12 de la llei impugnada, que estableix la durada del lloguer social".

Règim sancionador

Finalment, "es declara inconstitucional l'article 7, que afegeix l'apartat 5 a l'article 126 de la llei 18/2007, dins del règim sancionador, que imposa a l'adquirent d'un habitatge una mena de responsabilitat objectiva annex a aquest, que l'obligaria a respondre per fet aliè, en contra del principi de culpabilitat”.

El Constitucional aclareix que "la resta de les queixes són desestimades, per no apreciar-se les vulneracions competencials o substantives que es denuncien al recurs, o per insuficiència de l'aixecament de la càrrega argumentativa".

Sobre els efectes de la decisió, exposa que "no s'afectarà les situacions consolidades i que la inconstitucionalitat i nul·litat només tindrà efectes profutur, llevat del cas de l'article 7, de naturalesa sancionadora, respecte del qual caldrà estar al que disposa a l'últim incís de l'article 40.1 LOTC, precisió que s'estén a les possibles conseqüències sancionadores derivades de l'incompliment dels preceptes declarats inconstitucionals i nuls”.

L'article 40.1 de la LOTC estableix que "les sentències declaratòries de la inconstitucionalitat de lleis no permetran revisar processos fets mitjançant sentència amb força de cosa jutjada en què s'hagi fet aplicació de les lleis inconstitucionals, excepte en el cas dels processos penals o contenciós administratius referents a un procediment sancionador en què, com a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió, exempció o limitació de la responsabilitat".

Contra aquesta sentència han anunciat vot particular els magistrats del bloc conservador Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías.