Què va passar el 12 d'octubre de 1492 a Amèrica? Hi va haver un genocidi?

El 12 d'octubre se celebra a Espanya el Dia de la Hispanitat, una data que commemora el descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom el 1492. Des del seu establiment com a festivitat nacional, ha estat envoltada de polèmica, especialment entre sectors polítics i socials, que qüestionen el seu significat i origen, assenyalant que està associat a la colonització, explotació i, en alguns casos, allò que consideren un "genocidi" comès per l'Imperi espanyol a Amèrica.

El 12 d'octubre va ser proclamat oficialment com a festa nacional d'Espanya el 1918 sota el nom de Festa de la Raça, en un context d'exaltació del passat imperial i de la unitat cultural entre Espanya i els països de parla hispana a Amèrica. La data es va triar en honor al dia que Colom va arribar al que després es va conèixer com el Nou Món, un esdeveniment que va canviar el curs de la història no només per a Europa, sinó també per a Amèrica i la resta del món.

Amb el pas del temps, el nom de la celebració va anar canviant. El 1958, durant el règim franquista, va ser rebatejat com a Dia de la Hispanitat, destacant la importància de la llengua i la cultura espanyola als països d'Amèrica Llatina. Després de la mort de Franco i l'arribada de la democràcia, la festivitat va continuar sota aquest nom, i el 1987, el govern espanyol la va consolidar com la Festa Nacional d'Espanya, encara que a la majoria dels àmbits segueix sent coneguda com el Dia de la Hispanitat.

En els darrers anys, diversos grups, especialment els vinculats a l'esquerra política i els moviments independentistes catalans i bascos, han qüestionat aquesta celebració, considerant que darrere dels esdeveniments històrics que es commemoren s'hi amaga una realitat molt més ombrívola. Aquests sectors sostenen que el procés de colonització no va ser un simple intercanvi cultural, sinó una invasió violenta que va comportar l'explotació, l'esclavització i l'aniquilació de grans sectors de les poblacions indígenes.

La crítica més forta que s?aixeca contra la celebració del 12 d?octubre gira al voltant de la idea que l?Imperi espanyol va cometre un genocidi a Amèrica. Els detractors assenyalen que milions d'indígenes van morir durant i després de la colonització, ja sigui per les guerres, l'esclavatge o les malalties portades pels europeus. Tot i que les malalties, com la verola, van jugar un paper important en la disminució de la població indígena, els abusos i les condicions de vida imposades pels colonitzadors també van contribuir significativament.

Historiadors i antropòlegs debaten sobre si el que ha passat a Amèrica pot qualificar-se com a genocidi en el sentit modern de la paraula. Alguns sostenen que, tot i haver-hi massacres i actes de violència extrema, no es pot parlar d'un genocidi planificat com ho va ser l'Holocaust. Altres argumenten, però, que la destrucció sistemàtica de cultures, societats i poblacions senceres, ja sigui intencional o no, s'acosta al que avui dia s'entén per genocidi.

El debat sobre si l'Imperi espanyol va cometre un genocidi a Amèrica és complex i està marcat per visions ideològiques, interpretacions històriques i anàlisis acadèmiques. Durant els segles de colonització, és indubtable que es van produir episodis de violència i explotació extrema. Pràctiques com la comanda, que consistia en el treball forçat dels indígenes sota el control de colons espanyols, i l'explotació en mines com les de Potosí, van portar a la mort centenars de milers de persones.

Tot i això, també és cert que les autoritats espanyoles, especialment a través de figures com el frare dominic Bartomeu de les Cases, van ser de les primeres a denunciar els abusos contra els indígenes ia promoure lleis, com les Lleis Noves de 1542, que buscaven protegir-los de lexplotació desmesurada. La implementació d'aquestes lleis va ser limitada però reflecteixen un esforç, encara que parcial, per part de la monarquia espanyola per frenar els abusos. Per això molts historiadors no fan servir el terme genocidi de manera unànime, argumentant que no hi va haver una política d'extermini planificada per l'Estat.

El Dia de la Hispanitat continua sent una data controvertida a Espanya i Amèrica Llatina. Per a uns representa la unió cultural entre Espanya i els països hispanoparlants, així com l'expansió de la llengua i la religió cristiana. Per altres, és un recordatori de la violència, l'explotació i el patiment que van patir els pobles indígenes durant la colonització.