Un documental assegura que Cristóbal Colón va ser espanyol i jueu

Un documental recent emès per RTVE, 'Colón ADN: El seu verdader origen', ha abordat l'origen de Cristóbal Colón, un dels personatges més influents de la història. Durant segles, la seva nacionalitat ha estat motiu de debat entre historiadors, que han considerat diverses teories que el situen com a genovès (Itàlia), jueu espanyol, grec, basc o portuguès. Tot i això, un equip d'investigadors liderat per l'expert forense Miguel Lorente ha utilitzat la ciència moderna per intentar resoldre l'enigma: l'anàlisi d'ADN.

L'anàlisi genètica realitzada sobre les restes atribuïdes a Colom, que es troben a la Catedral de Sevilla, ha permès comparar-les amb les de familiars i descendents coneguts. Aquesta investigació revolucionària ha revelat pistes que apunten a una possible connexió amb una herència espanyola i jueva, desafiant la narrativa tradicional que l'ubicava com a genovès.

Cristòfor Colom va morir a Valladolid el 1506, a l'edat de 55 anys. Abans de morir, havia expressat el seu desig de ser enterrat a l'illa de La Española, avui dividida entre la República Dominicana i Haití, el primer territori que va colonitzar a Amèrica. Complint la seva última voluntat, les seves restes van ser traslladades a l'illa el 1542. No obstant això, amb la pèrdua de la colònia espanyola, el 1795 les seves restes van ser portades a Cuba, i finalment, el 1898, després de la independència cubana, es van traslladar a Sevilla .

No obstant això, el 1877, una troballa a Santo Domingo va generar encara més controvèrsia: un taüt de plom amb fragments d'os que suposadament pertanyien a Colom va ser descobert. Això ha donat lloc a la teoria que Colom podria descansar a dos llocs: Sevilla i Santo Domingo. Tot i que l'anàlisi genètica recent ha estat realitzada sobre les restes sevillanes, la possibilitat que hi hagi un "doble enterrament" segueix sent objecte de debat entre els investigadors.

Aquest descobriment no només desafia les narratives sobre l'origen del navegant, sinó que també aprofundeix en el llegat cultural i històric d'un home les gestes del qual segueixen ressonant més de cinc segles després. La ciència moderna, igual que les travessies de Colom, segueix explorant nous horitzons, en aquest cas, per desentranyar els misteris de la seva vida i la seva identitat.