Les 250 denúncies que vol posar l'acusat de fugir amb els diners de 400 comunitats de Barcelona

Cristóbal Barea Castilla, l'administrador de finques acusat de fugir amb els diners de 400 comunitats de veïns de Barcelona i l'Hospitalet, ha assegurat al programa de televisió 'Donem la veu', d'ETV Terramar, que interposarà 250 denúncies contra els veïns que l'acusen d'una estafa. Segons Barea, l'enfonsament de la seva empresa ha estat causat per la "rumorologia" escampada per aquestes comunitats de veïns, que va provocar una onada de devolucions de factures.

L'entrevista ha estat esborrada del canal de Youtube d'ETV Terramar aquest cap de setmana, després que l'escàndol de Barea & Zango sortís a la llum a diversos mitjans de comunicació. A CatalunyaPress ens hem posat en contacte amb diverses comunitats afectades per la gestió d'aquest administrador i no els consta que cap hagi rebut una denúncia per part de Barea.

Des que els veïns van començar a sospitar de la presumpta gestió negligent de Cristóbal Barea, aquest es va escudar a la ja esmentada "rumorologia" per intentar evadir les seves responsabilitats. En una carta enviada als veïns d'una comunitat de L'Hospitalet de Llobregat el febrer de 2024, a la qual ha tingut accés CatalunyaPress, insistia en aquest argument: "Vostè i la presidenta s'han format les opinions respecte al nostre comportament de l'últim any , partint de simples comentaris gratuïts o rumors no contrastats", deia en un correu enviat als veïns. "La realitat dels fets rares vegades es troba en la rumorologia", afegia a l'últim correu electrònic que va rebre aquesta comunitat, que malgrat els rumors infundats s'ha quedat sense aproximadament 50.000 euros, a l'espera de confirmar la quantitat final a mitjançant una auditoria.

Desaparició de fons i caos financer

El cas de Barea ha generat indignació a moltes de les comunitats afectades. Segons els testimonis recopilats per diversos mitjans, Barea hauria desaparegut amb importants sumes de diners destinades a cobrir derrames, reformes i pagaments de subministraments bàsics com a electricitat i manteniment. Un veí del barri d?Horta, entrevistat per TV3, va explicar que la seva comunitat ha perdut 20.000 euros que estaven destinats a la reforma obligatòria de la façana. Ara, la comunitat es veurà obligada a fer una nova vessa per complir els requisits legals.

En un altre cas documentat per TV3, els fons desapareguts en una comunitat superen els 90.000 euros, cosa que implica que cada família pot haver perdut fins a 4.000 euros. A més, moltes comunitats s'han hagut d'enfrontar a talls de llum en zones comunes a causa de la manca de pagament de factures.

Una situació que recorda el cas Finques Pallarés

L'escàndol de Barea recorda inevitablement el cas de Finques Pallarés el 2015, quan Barea va representar legalment diverses comunitats que van ser estafades. Aleshores, van desaparèixer fons de 126 comunitats de veïns, amb una pèrdua estimada d'1,2 milions d'euros. En aquesta ocasió, Barea va defensar que la desaparició dels diners es devia a una mala gestió per part dels socis de l'empresa, encara que els afectats no van aconseguir recuperar els fons.

En un gir irònic, Barea, que llavors defensava les víctimes d'una estafa, ara es troba a l'epicentre d'un escàndol similar, però aquesta vegada com a acusat. El seu despatx es promocionava a la xarxa com a especialitzat a gestionar estafes, cosa que augmenta encara més la sensació de traïció entre els veïns.

Reacció dels veïns i denúncies penals

Diverses comunitats ja han interposat denúncies penals contra Cristóbal Barea, encara que moltes temen que els llargs temps de la justícia espanyola puguin endarrerir qualsevol resolució favorable durant anys. Alguns veïns, conscients dels alts costos legals, han decidit no iniciar procediments judicials, assumint que serà molt difícil recuperar els diners presumptament apropiats per Barea. A més, moltes comunitats es queixen de la manca de documentació que Barea va deixar en abandonar les finques. No disposen de registres clars dels pagaments realitzats ni dels deutes acumulats els últims anys, cosa que ha deixat els veïns en una situació d'incertesa financera.

Fa dos mesos, alguns afectats van assenyalar que Barea tenia diversos requeriments judicials pendents als jutjats, on havia de comparèixer per declarar en casos relacionats amb la seva gestió.

Un patró que es repeteix

La desaparició de Cristóbal Barea ha tornat a posar al centre del debat la confiança que els veïns dipositen als administradors de finques. Aquests gestors tenen accés a grans quantitats de diners destinades a la gestió de serveis bàsics i millores als edificis. Igual que en el cas de Finques Pallarés , les comunitats afectades per Barea & Zango s'han vist obligades a fer derrames addicionals per cobrir les pèrdues i poder continuar amb les gestions quotidianes.

Mentre les denúncies avancen lentament per les vies judicials, el futur de les més de 400 comunitats afectades és incert. Sense la documentació adequada i amb importants sumes de diners desaparegudes, moltes famílies temen haver d'assumir novament costos elevats per restablir la normalitat a casa seva.

A CatalunyaPress , hem intentat en repetides ocasions contactar amb Barea a través dels telèfons registrats a la seva pàgina web i els associats a l'ICAB (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona), però tots els números han estat donats de baixa. La manca de resposta del protagonista, combinada amb el silenci de les institucions implicades, manté els afectats en una profunda incertesa, sense cap pista clara sobre quan o si podran recuperar els fons.