El Govern documenta la fossa de Montcada i Reixac per dignificar les víctimes

La Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha documentat per primera vegada i en detall totes les dades històriques sobre la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac (Barcelona), una feina que ha permès confirmar que es tracta de la fossa de represaliats més gran de la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, segons ha informat el departament en un comunicat aquest dilluns.

L'estudi tècnic respon a un encàrrec que la Conselleria, mitjançant la direcció general de Memòria Democràtica, va encomanar al professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Oriol Dueñas, el 2023.

El treball aporta tres novetats significatives: la primera, i més destacable, és que estableix xifres fiables de víctimes i revela la possible identitat de 164 de les 700 persones que estan inhumades a la fossa sense identificar; enumera els noms de 455 persones exhumades, i identifica 7 de les 8 persones reinhumades a la vall de Cuelgamuros, abans anomenada Vall dels Caiguts, a Madrid.

En segon lloc, aquest estudi és una minuciosa ampliació i verificació de les diverses fonts documentals que hi ha sobre la fossa i, finalment, contextualitza el moviment de cossos a l'entorn de les fosses del cementiri de Montcada i Reixac.

El director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, ha expressat a la presentació del programa Cicle de Memòria Democràtica de Montcada i Reixac, organitzat per l'ajuntament, que l'estudi planteja dos objectius: d'una banda, “ampliar el coneixement científic i historiogràfic com un servei públic” i, per altra banda, reconèixer i dignificar la memòria de les víctimes.

Senyalització

El treball subratlla la necessitat de senyalitzar els diferents espais del cementiri perquè es reconeguin com a llocs de memòria i es divulguin des de la narrativa històrica de la memòria democràtica amb la voluntat de reconèixer i dignificar les víctimes.

En aquest sentit, des del departament s‟han posat a disposició de l‟Ajuntament de Montcada per poder efectuar la senyalització d‟acord amb els criteris de la Xarxa d‟Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

"Al cementiri de Montcada i Reixac van ser executades centenars de persones víctimes de la violència que es va desencadenar a Barcelona ia l'àrea metropolitana durant els primers mesos de la Guerra Civil" i, en tractar-se d'un elevat nombre de cossos, els responsables del campsant van decidir habilitar una fossa comuna a la zona esquerra per enterrar-los, per la qual cosa es va convertir en la més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, diu el comunicat.

Es conserva parcialment

Entre el novembre del 1937 i el març del 1938 la fossa va ser exhumada per les autoritats republicanes i es van recuperar 450 cossos dins dels sumaris de cementiris clandestins impulsats pel Jutge Especial Josep Maria Bertran de Quintana, sota la supervisió del jutjat de Sabadell (Barcelona).

Entre l'abril i el juliol del 1940, després de finalitzar la Guerra Civil, les autoritats franquistes van reprendre l'exhumació i van recuperar 748 cossos.

Els noms dels identificats es van registrar a la Causa General i els cossos van ser tornats a les famílies, però els no identificats, al voltant d'uns 700, van ser inhumats dins del cementiri de Montcada, però en una altra zona ubicada a la dreta i que va desaparèixer parcialment als anys 70 perquè sobre ella es va construir una filera de nínxols.