Les conselleries de Justícia i Qualitat Democràtica i de Salut de la Generalitat estudien posar "roba menys resistent" --com tovalloles o llençols-- en cel·les de presos amb risc de suïcidi i en aïllament.
Així ho han explicat el conseller Ramon Espadaler; la secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, i la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, per informar sobre les mesures aprovades del pla de xoc de prevenció de suïcidis a les presons catalanes.
Ramon Espadaler
"No partim de zero, ni en els suïcidis ni en el disseny de mesures de prevenció", ha dit Espadaler, i ha destacat la feina ja realitzada, com el programa de prevenció de suïcidis del 2019, que reavalua l'intern cada dos anys, i l'acord de Govern d'octubre del 2023 per abordar incidents vinculats a conductes suïcides i violentes, que va permetre incorporar 21 nous professionals.
En aquest context, i tenint en compte el projecte Anaïs , en què es van estudiar els 54 casos de suïcidi entre gener del 2018 i el 30 de juny del 2023, el Govern ha presentat 10 noves mesures, entre les quals volen restringir com més aviat millor l'accés d'eines "letals", roba de llit i higiene, a interns en risc de suïcidi.
En la mateixa línia, han explicat que en algunes cel·les volen treure els barrots de les finestres per evitar ofegaments i posar vidres perquè altres presos puguin "controlar" les conductes dels interns en risc.
Altres mesures
Espadaler també ha explicat que volen crear una taula permanent en els propers 15 dies per prevenir els suïcidis a la presó --composta per tots els agents implicats que faran una revisió mensual de les dades i l'evolució-- i sensibilitzar i formar tots els agents que intervenen als centres penitenciaris.
A més, activaran un sistema d'alerta en atenció a incidents crítics i involucraran les persones internes --a través d'una bústia-- perquè es converteixin en "agents actius en la detecció del possible risc" i puguin advertir sobre les conductes dels altres presos.
"Intern de suport"
"Incorporarem la figura de l'intern de suport per acompanyar les persones en risc de suïcidi. Moltes vegades la solitud no és necessàriament una causa, però està entre les qüestions que poden explicar aquesta tendència cap al suïcidi", ha dit Espadaler.
Altres mesures són intensificar el seguiment per part datenció primària amb els protocols de risc baix i moderat de suïcidi; habilitar espais alternatius per resoldre conflictes amb videovigilància, i la intervenció intensiva dels departaments especials (Dert) per detectar contraindicacions sobre l'aplicació d'aïllament.
El conseller també ha explicat que una altra mesura és garantir la connectivitat i millorar la informació dels interns entre els professionals de làmbit sanitari i penitenciari, i estudiar en els propers 3 mesos el risc de suïcidi amb perspectiva de gènere.
"La prevenció dels suïcidis és un repte que afecta el conjunt de la societat. A l'àmbit penitenciari tenim una gran responsabilitat. És un dels reptes importants en aquesta legislatura. Cada suïcidi és un fracàs", ha garantit Espadaler.
11 suïcidis a presons el 2024
Durant aquest any s'han suïcidat 11 interns a presons catalanes i, en aquesta línia, la secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, ha afirmat que diversos professionals valoren el risc de suïcidi dels interns quan entren a la presó: "El 2024 ens consten 649 activacions, la majoria per risc moderat o baix".
Pérez també ha assegurat que tots els interns que ingressen en aïllament reben la visita d'un metge, que prèviament també ha valorat la seva situació per poder, si cal, evitar l'aïllament.
Aina Plaça
"El metge i el psiquiatre faran valoració abans d'aplicar l'aïllament. Si el psiquiatre diu que aquesta persona té un risc elevat de suïcidi si se li aplica aquesta mesura, buscaran altres alternatives", ha dit la secretària general de la Conselleria de Salut, Aina Plaça.
Ha detallat que a Europa hi ha 1,3 psiquiatres per cada 1.000 interns a centres penitenciaris; 0,2 a Espanya i 1,5 a Catalunya: “La ràtio que tenim a Catalunya és molt bona, però tenim altres professionals, a banda de psiquiatres, que també tenen un paper molt important en l'atenció a la salut mental”.
Escriu el teu comentari