Declarada nul·la la sentència que va condemnar Puig Antich, executat pel franquisme

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres , ha lliurat aquest dimecres 16 d'octubre a la família del militant anarquista Salvador Puig Antich una declaració de Reconeixement i Reparació com a víctima del franquisme, rubricant la nul·litat de la sentència i el tribunal que ho va jutjar .

Puig Antich, militant anarquista i antifeixista, va ser el darrer pres executat mitjançant garrot vil el 2 de març de 1974 a mans del règim franquista .

"La nostra democràcia té entre les seves funcions i obligacions reparar els que van ser víctimes de la dictadura. La nostra democràcia no és completa si no es reconeix i repara el mal", ha proclamat el ministre Torres durant aquest acte amb la família de Puig Antich.

Coincidint amb el 50è aniversari de la seva execució, s'han realitzat múltiples actes commemoratius a Catalunya per retre homenatge a la figura de Puig Antich, entre ells, els organitzats a la mateixa presó on va ser executat, La Model, o l'Ajuntament de Barcelona .

La seva germana Immaculada, "molt emocionada"

Una de les germanes de Salvador, Inmaculada Puig Antich s'ha mostrat "molt emocionada" a l'acte, al qual també han acudit les seves germanes Montserrat, Carme i Merçona. Immaculada ha afirmat que fa 50 anys que lluiten "per la dignitat" del seu germà Salvador.

El ministre, dirigint-se a elles, ha afirmat que la família "també és víctima, per haver-lo perdut des de tan jove" i que les sensacions, en recuperar la dignitat del seu germà potser són "agredolços", perquè, "d'una banda, porten massa temps esperant, però, de l'altra, les coses s'han col·locat al seu lloc”.

Durant l'acte, s'ha donat lectura a la declaració de Reconeixement i Reparació, que indica que es lliura el document per la condició de víctima de Puig Antich, "per haver estat condemnat a pena de mort a la causa 106/73 seguida al Consell de Guerra celebrat el 8 de gener de 1974 a Barcelona, i executat pel règim franquista el 2 de març de 1974”.

I continua dient que, sota l'empara de la Llei de Memòria Democràtica, “declara la il·legalitat i la il·legitimitat dels tribunals, jurats o qualssevol altres òrgans penals i administratius, com els Consells de Guerra, constituïts per imposar condemnes o sancions de caràcter personal , així com la nul·litat de les sentències i resolucions que van dictar, per ser contràries a dret i vulnerar les més elementals exigències a un judici just".