Calendari laboral 2025: aquests són els festius a Catalunya i Espanya

El calendari laboral de 2025 recull un total de 12 dies festius, dels quals 9 se celebraran de forma conjunta a tot Espanya, el mateix número que aquest any, segons una resolució de la Direcció General de Treball publicada aquest divendres al Butlletí Oficial del Estat (BOE). A aquests 12 dies se sumen els dos festius locals, fins a un total de 14 dies festius.

En concret, el 2024 seran festa a tot Espanya el dimecres 1 de gener (Any Nou), el dilluns 6 de gener (Epifania del Senyor), el divendres 18 d'abril (Divendres Sant), el dijous 1 de Maig (Festa del Treball) ), el divendres 15 d'agost (Assumpció de la Verge), el dissabte 1 de novembre (Tots Sants), el dissabte 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola), el dilluns 8 de desembre (Dia de la Immaculada Concepció) i el dijous 25 de desembre (Nativitat del Senyor).

Hi ha altres festius comuns que les comunitats autònomes poden desplaçar a un altre dia. Així ha passat amb el dijous 17 d'abril (Dijous Sant), que serà festiu a tot Espanya menys a Catalunya i el País Valencià, però no amb el divendres 6 de gener, el dia de Reis, que totes les comunitats han decidit mantenir.

Entre les facultats reconegudes a les comunitats autònomes també hi ha la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes nacionals que coincideixen diumenge per la incorporació d'altres que els siguin tradicionals, així com l'opció de celebrar Sant Josep (19 de març ) o Santiago Apòstol (25 de juliol) al seu corresponent territori.

D'aquesta manera, el 13 d'octubre (dilluns següent al dia 12 d'octubre) serà festa a Andalusia, Aragó, Astúries i Castella i Lleó, Extremadura; el divendres 25 de juliol (Santiago Apòstol) només serà festiu a Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc, i el dimecres 19 de març (San José) només serà festa a Múrcia i Comunitat Valenciana.

La relació de nou festivitats comunes a tot el país el 2024 és la següent: 1 de gener: Cap d'Any (dimecres); 6 de gener: Epifania del Senyor (dilluns); 18 d'abril: Divendres Sant (divendres); 1 de maig: Dia del Treball (dijous); 15 d'agost: Assumpció de la Verge (divendres); 1 de novembre: Tots Sants (dissabte); 6 de desembre: Dia de la Constitució Espanyola (dissabte); 8 de desembre: Dia de la Immaculada Concepció (dilluns); i 25 de desembre: Nativitat del Senyor (dijous). Als dies festius nacionals i autonòmics cal sumar-hi dos festius locals, fins a sumar un total de 14 dies festius a l'any.

Un any amb diversos caps de setmana llargs

La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, enganxats per tant dissabte i diumenge, permetrà comptar el proper any amb alguns caps de setmana més llargs del que és habitual al conjunt d'Espanya. Així passa amb el dilluns 6 de gener, el divendres 15 d'agost, el divendres 18 d'abril i el dilluns 8 de desembre. A les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (17 d'abril), que són gairebé totes, excepte Catalunya i el País Valencià, hi haurà un pont de quatre dies, i en tres comunitats (Navarra, País Basc i La Rioja) aquest pont serà de cinc dies, ja que han decidit donar també com a festiu dilluns de Pasqua (21 d'abril).

A més, aquells treballadors que puguin permetre agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració del Dia del Treballador (1 de maig) o la Nativitat del Senyor (25 de desembre) en dijous. A la resolució del BOE cal que a Catalunya i Comunitat Valenciana s'ha establert, a més de les 12 festius nacionals retribuïts i no recuperables, un festiu retribuït recuperable, cosa que significa que si els treballadors gaudeixen d'aquesta festa addicional, hauran de recuperar les hores no treballades.

En el cas de la Comunitat Valenciana, el festiu retribuït recuperable s'ha fixat per al dimarts 24 de juny (Sant Joan), mentre que Catalunya haurà de triar entre el 6 de gener, el 21 d'abril, el 24 de juny i el 26 de desembre.