Un estudi alerta que el consum de drogues a Espanya comença abans dels 18 anys

El consum de substàncies addictives a Espanya comença a edats cada vegada més primerenques i experimenta un creixement constant. Actualment, el consum entre menors d'edat és alarmant i, a més, el problema no afecta de la mateixa manera homes i dones.

Segons un estudi de la xarxa UNAD titulat " Perfil de les addiccions el 2023 " , els homes solen buscar ajuda per addiccions a la cocaïna i les escurabutxaques, mentre que les dones ho fan principalment per alcohol i bingo. Això demostra una clara diferenciació de gènere en els tipus d'addiccions i els factors que porten cada persona a sol·licitar ajuda.

Inicis cada cop més precoços

La majoria de joves comencen a consumir abans dels 18 anys: el 51% dels homes i el 45% de les dones. Això desmenteix la creença que el consum problemàtic comença entre els 18 i els 25 anys. Actualment, el problema ja afecta els adolescents , i el perfil mitjà dels usuaris de la xarxa UNAD, que el 2023 va assolir els 37,845 casos, és de persones d'entre 34 i 41 anys, amb una majoria d'homes (79% ).

El perfil masculí destaca per un consum de “drogues dures” (cocaïna, heroïna i alcohol), i s'associa a factors com atur, malalties i nivells d'estudis primaris. En canvi, les dones solen tenir fills a càrrec seu i una inclinació més gran al consum d' ansiolítics i somnífers, a més d'alcohol i, en menor mesura, cocaïna.

Les addiccions sense substància i lexposició dels menors

Una cinquena part dels usuaris de la xarxa UNAD són menors. Entre les dones joves, el bingo i les xarxes socials són les addiccions més comunes, mentre que els homes menors es decanten per escurabutxaques i apostes esportives, totes dues tant en entorns presencials com en plataformes digitals. En tots els casos, el consum dalcohol i cànnabis apareix vinculat a aquests comportaments.

El paper de l'estigma i els reptes de les dones

L'estigma social i la culpa són barreres addicionals que enfronten les dones en la lluita contra les addiccions, sovint agreujades per situacions de violència de gènere i experiències traumàtiques. Com explica Elisabeth Ortega, vicepresidenta d'UNAD, el temor de ser jutjades o percebudes com a “mares fallides” o “dolentes filles” afecta la seva disposició per accedir a tractaments.

A més a més, els serveis de rehabilitació estan dissenyats en gran mesura per a perfils masculins, limitant l'accés i la reintegració de les dones. Amb aquests obstacles, la crisi d'addiccions a Espanya revela una complexa problemàtica, que exigeix una intervenció adaptada a cada perfil i als desafiaments específics que enfronta cada gènere.