Errejón podria enfrontar-se fins a 5 anys de presó per la denúncia de l'actriu Elisa Mouliáa

Els fets relatats a la denúncia que ha presentat l'actriu Elisa Mouliáa contra el ja exdiputat de Sumar Íñigo Errejón podrien ser constitutius d'un delicte d'agressió sexual castigat amb penes de 1 a 5 anys de presó.

A la denúncia, Mouliáa relata fets que van tenir lloc una nit de finals de setembre del 2021 quan, després que faran "aproximadament un any" que parlen per xarxes socials, el polític va convidar l'actriu a la presentació del seu llibre.

En acabar l'esdeveniment, se'n van anar a prendre unes cerveses a un bar proper i Mouliáa, que ja tenia previst anar aquella nit a una festa a casa d'un amic, "per educació" el va convidar a acompanyar-la. "Per sorpresa" d'ella, Errejón va acceptar.

D'acord amb el relat de Mouliáa, ja al cotxe ell va adoptar "una actitud dominant". I a l'ascensor directament l'hauria agafat "fortament" de la cintura i besat "de manera violenta", "deixant-la sense respiració". Un cop a la festa i, després de ballar i xerrar amb els altres assistents, l'hauria portat "per la força" a una habitació, on s'haurien produït diversos tocaments "sense el consentiment" de l'actriu.

Mouliáa descriu en la denúncia que Errejón la va treure el sostenidor, va proferir frases "lascives" del tipus "com em poses", tot seguit la va empènyer sobre el llit, se'n va treure el membre i la va fer tocaments.

"Paralitzada", "va ser en aquell moment quan li va dir que ella volia seguir a la festa". Errejón l'hauria contestat que "sortia de l'habitació amb la condició que en 20 minuts tots dos havien d'anar a casa". "Van estar una estona més a la festa" però es van traslladar ràpidament en un mateix cotxe al domicili del polític.

Allí, "sense mediar paraula", ell hauria reprès els tocaments. Ella "li va comentar que s'estava sentint molt incòmoda", que el que estava passant li estava semblant "molt violent". I finalment li va dir: "Íñigo, 'només sí que és sí', sembla mentida que m'estigui passant això amb tu", culminant aquí el relat plasmat en la denúncia.

De moment, la denúncia, presentada ahir a la nit davant la Unitat de Família i Dona de la Policia Nacional (UFAM), ha recaigut al Jutjat d'Instrucció número 47 de Madrid, a càrrec del jutge del 'cas mascaretes', Adolfo Carretero, que ara heu de decidir si l'admet a tràmit o l'arxiva directament.

La teoria del "petó robat"

Segons les fonts jurídiques, aquests fets serien constitutius d'un delicte d'agressió sexual, tal com apareix tipificat a l'article 178 del Codi Penal (CP) amb la nova redacció de la llei del 'només sí que és sí'.

El Tribunal Suprem (TS), en una recent sentència ponència del magistrat Vicente Magro, va confirmar una condemna a un policia que va fer un petó a una detinguda sense el seu consentiment. "Com a 'petó robat' integra la condemna en el seu moment per abús sexual i actualment per agressió sexual", deia la Sala Penal.

"Resulta evident que el contacte fugaç d'un petó no consentit suposa una invasió corporal de l'autor sobre la víctima que no està obligada a admetre actes sobre el seu cos de contingut sexual com pot ser un petó no consentit a la cara", deia l'alt tribunal.

Llei del 'només sí que és sí'

Aquest precepte castiga "amb la pena de presó d'1 a 4 anys, com a responsable d'agressió sexual, al qual faci qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el consentiment".

En concret, aclareix que "només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, tenint en compte les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".

També preveu que "si l'agressió s'hagués comès emprant violència o intimidació o sobre una víctima que tingui anul·lada per qualsevol causa la voluntat, el responsable serà castigat amb la pena d'1 a 5 anys de presó".

Igualment precisa que l'òrgan sentenciador, sempre que no hi hagi violència o intimidació, pot imposar la pena de presó a la meitat inferior o multa de 18 a 24 mesos, en atenció a la menor entitat del fet ia les circumstàncies personals del culpable.

Cal recordar que es tracta de l'actual redacció del CP, que va entrar en vigor el 7 d'octubre del 2022, si bé els fets denunciats són anteriors, per la qual cosa, en cas que s'admetés a tràmit i prosperés, el jutge hauria d'apreciar quina és la versió més favorable per al reu.

Amb el CP anterior, els fets podrien haver estat constitutius d'un delicte d'abús sexual del seu article 181, que castigava "que, sense violència o intimidació i sense que hi hagi consentiment, fes actes que atemptin contra la llibertat o indemnitat sexual d'una altra persona" amb una pena de presó de 1 a 3 anys o multa de 18 a 24 mesos.

El Codi Penal anterior a la 'llei del sol sí que és sí' també castigava, a l'article 178, "que atemptés contra la llibertat sexual d'una altra persona, amb violència o intimidació" com a responsable d'agressió sexual amb la pena de presó de 1 a 4 anys.

Un mateix delicte

Les fonts esmentades assenyalen que, identificat el tipus penal, a l'hora de quantificar la pena caldria valorar si es tracta d'un sol delicte, un delicte continuat o tres delictes diferents, atesos els tres episodis denunciats.

Les fonts coincideixen a descartar aquest últim extrem perquè es tracta d'accions que haurien passat en un curt espai temporal amb les mateixes persones com a presumpte agressor i víctima.

Això no obstant, difereixen en si podria tractar-se d'un únic delicte o delicte continuat. Aquest darrer implicaria elevar el tipus bàsic, que contempla una forquilla de penal de 1 a 4 anys, a una altra de 2 anys i 1 dia a 4 anys.

En una sentència del 2015, ponència del llavors magistrat del TS i ara president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, s'exposa que "s'ha d'aplicar el delicte continuat davant (...) 'una homogeneïtat d'actes que responen a un únic pla del seu autor presidit per un dol unitari que es projecta igualment en accions que incideixen sobre un mateix subjecte passiu en circumstàncies semblants”.