Errejón ha fet teràpia per tractar la seva addicció al sexe i altres substàncies

Aquest dijous, el món polític espanyol es va veure sacsejat per una notícia que va deixar tots bocabadats: Iñigo Errejón, el portaveu de Sumar al Congrés, va anunciar la dimissió i la retirada de la política institucional. La sorpresa va ser majúscula, però el que va venir després va ser encara més impactant. Prepara't per descobrir els foscos secrets darrere de la seva renúncia!

La veritable raó darrere de la dimissió

Tot just uns minuts després del seu anunci, van començar a circular rumors sobre les denúncies de violència masclista i assetjament sexual que pesaven sobre ell. Errejón no va trigar a reconèixer els fets, obligant la direcció de Sumar a demanar la seva renúncia immediata. Què havia passat perquè un polític tan prominent es veiés obligat a fer aquest pas?

Teràpia i addiccions: un conflicte intern

La situació es va tornar encara més complicada quan El Confidencial va revelar que Errejón havia estat rebent teràpia durant diversos mesos per tractar la seva addicció al sexe ia altres substàncies. La direcció de Sumar, en assabentar-se que els tractaments no estaven funcionant com s'esperava, va concloure que el millor era que Errejón deixés els càrrecs. De fet, va ser Yolanda Díaz, líder del partit, que li va demanar que dimitís.

La reacció d'Errejon i les seves conseqüències

Tot i la gravetat de la situació, fonts properes a Errejón van informar que el polític no es va resistir a la renúncia. Tot i això, va sol·licitar un dia per gestionar amb la seva família aquest delicat tema i planejar la seva sortida de la política. Un gir inesperat per a un home que semblava tenir-ho tot sota control.

Secrets a veus: la veritat surt a la llum

Encara que alguns membres de Sumar van rebutjar que els comportaments d'Errejón fossin un "secret a veus" dins de la coalició, Més Madrid i Més País sí que estaven al corrent dels seus problemes. S'ha afirmat que, els últims mesos, van començar a transcendir els seus comportaments inadequats, amb declaracions com: "No es podia controlar", que ara ressonen amb més força.