Aquestes són les zones de Catalunya que podrien inundar-se a causa del canvi climàtic

Les pluges es presenten com un element cada cop més tenebrós. Ja gairebé no hi ha les precipitacions moderades, sinó que la pluja descarrega de manera que acaba arrasant amb tot el que hi ha al seu pas. Amb aquests temporals, les escenes romàntiques de pel·lícula en què els protagonistes es fan un petó sota la pluja passen a ser pràcticament una quimera, perquè amb la força de l'aigua acabarien arrossegats per tot el carrer.

El problema d'aquests temporals és que les infraestructures del país encara no estan prou preparades per suportar-los. Sense anar més lluny, amb la DANA que afecta aquests dies la Comunitat Valenciana (o la que va passar per Madrid i Toledo l'any passat), van acabar deixant morts, desaparicions i danys materials complicats de quantificar.

Davant d'aquest escenari catastròfic, els investigadors treballen per minimitzar els riscos i les conseqüències d'aquestes precipitacions. Sense anar més lluny, el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables , elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic , permet que els ciutadans localitzin les zones on més risc d'inundació existeix, ja sigui per mitjà fluvial o marítim.

També hi ha una sèrie de plans de Gestió del Risc d'Inundació, les actuacions dels quals estan fixades fins al 2027. El problema és que el canvi climàtic està forçant millores que estan superant qualsevol previsió que hi hagués fins ara.

El Ministeri va publicar un vídeo en què dona llum a la pregunta de com abordar els riscos d'inundació al segle XXI, i algunes de les claus que aporta són que cal recuperar l'espai per als rius, millorant-ne l'estat ecològic i disminuint el risc d'inundació a les poblacions i zones industrials".

L'afany per construir i crear ciutats més grans cada vegada ha provocat que s'hagin ocupat zones potencialment inundables i les infraestructures pensades per evacuar l'aigua de la pluja s'acullen als paràmetres de fa dècades. El problema? Que fa dècades, la pluja era més regular i no destrossava ciutats, tal com passa ara.

Davant d'aquest panorama cal buscar solucions, però l'adequació de totes les infraestructures és excessivament costosa, per la qual cosa només queda prioritzar aquelles que pateixen de forma més comuna aquest tipus de problemes. Tot i això, el canvi climàtic fa tremolar qualsevol mena de predicció o certesa.

La situació de Catalunya

Quan plou de forma torrencial a les ciutats, el sistema de clavegueram moltes vegades no aconsegueix absorbir tota l'aigua. Aquest problema no és perquè sigui un sistema deficient, sinó perquè estem immersos en un canvi climàtic que ha provocat que les infraestructures actuals no siguin suficients. Sense anar més lluny, Barcelona ja va haver de preparar la seva xarxa de clavegueram el 2020 per a l'augment de pluges torrencials, ja que és un problema cada cop més freqüent.

Més enllà d'aquests problemes a les ciutats, també cal tenir en compte que les ciutats més properes als rius i al mar poden estar més en perill. A Catalunya hi ha 367 trams fluvials que conformen el conjunt de masses d‟aigua de la categoria de rius. De tots ells, 248 pertanyen a les conques internes i 119 a les conques catalanes de l'Ebre, la Garona i la Cenia.

El país necessita pluja a causa de la sequera en què es troba immersa (cosa que està passant aquests dies, en què els embassaments de les conques internes estan prop del 30% de capacitat), però no plou tant com caldria. Aconseguir que les pluges torrencials descarreguessin només a les conques seria ideal, però també una quimera, perquè és una cosa que no es pot controlar.

L'eina del sistema nacional de cartografia de zones inundables permet descobrir quines són les zones més vulnerables. Davant del risc fluvial, les zones que més estan en risc són les que estan senyalitzades en vermell.