Geòlegs han demanat mesures per minimitzar els danys a les ciutats de cara que en el futur les DANES es puguin tornar més "freqüents", després de la que ha assolat el País Valencià, que ha deixat més de 150 víctimes mortals.
Per tot això, la presidenta del Col·legi Oficial de Geòlegs, Nieves Sánchez Guitián, ha demanat millorar la prevenció després d'aquest succés i informar la població perquè aquesta sigui conscient dels riscos a què s'enfronta i actuar de manera responsable.
Així, ha criticat que cadascú construeixi on "li va semblant i sense cap control", ja que a les administracions "els és igual" on es col·loca l'edifici. Un cop construït, ha recriminat que no s'informi la població sobre si les cases estan en una zona inundable, ja que així actuarien "a consciència del risc" i de manera responsable.
"Si tu ets conscient que la planta baixa d'una residència de gent gran es pot inundar perquè ets en zona inundable i veus una alerta vermella als mitjans, ja que saps que aquell dia no els pots baixar a la planta baixa. Ah, que són sis o deu dies a l'any en què no ho podràs fer (...) Doncs no ho fas i ja està”, ha sol·licitat.
Per això, ha demanat a les administracions que apliquin "la cultura de la prevenció" i que els ciutadans siguin conscients dels riscos amb què viuen i que puguin gestionar-los millor.
Pel que fa a aquesta DANA, Sánchez ha explicat que hi ha diversos factors que expliquen el que ha passat a la Comunitat Valenciana, més enllà dels protocols. Per exemple, ha fet al·lusió a la manca de previsió, l'absència de mapes de riscos (que comporten que es construeixi "sense ordre ni concert") i la manca de cultura de seguretat per part de la ciutadania. "És com quan diem que els incendis s'apaguen a l'hivern. Doncs el que estem dient és, sentiu, treballeu-vos durant l'etapa anterior perquè això no arribi mai a passar", ha assenyalat.
Així, ha conclòs que "ha de canviar la filosofia" de les emergències. "Això no és un tema que vagi, home, quina pena, com si fossin actes divins. M'ha tocat. Doncs no, hi ha una ciència i un coneixement que no s'utilitza. Aleshores, exigim-ho. Però també, bé, fem a la ciutadania partícip de la gestió de riscos. Fem aquesta feina”, ha demanat.
Les conseqüències del territori urbanitzat
Per part seva, el geòleg Andrés Díez Herrero, de l'Institut Geològic Miner (IGME, CSIC), ha fet referència a la urbanització del territori en analitzar les conseqüències de la DANA que ha afectat part d'Espanya i, especialment, València. "Tenim tot el territori urbanitzat, està part d'ell impermeabilitzat, la resta està ocupada per infraestructures molt vulnerables, com ara edificacions, indústries, carreteres transversals a la circulació dels torrents, i per això ha tingut aquestes conseqüències", ha assegurat.
En aquest sentit, ha assenyalat que el 1617 es va produir a Catalunya una DANA "molt semblant", amb la mateixa pluja, que no va ocasionar "tants morts", perquè "llavors no estava tan urbanitzat" el territori. De fet, ha exposat que els pocs municipis que hi havia estaven situats a les parts altes dels turons "i amb un respecte d'adoració a la rambla i tot el que era la rambla".
"Nosaltres ara ens hem confiat, hem canalitzat aquesta rambla, hem impermeabilitzat la conca, de manera que tot el que plou va directament a la rambla, no s'infiltra gairebé res. Aleshores, amb la mateixa pluja, tenim cabals més alts ia sobre tenim constrenyit el riu per on pot passar, ja que desborda", ha explicat.
En aquest sentit, ha indicat que on al segle XVII hi havia cases de cultiu, pallers i hortes, que era on es produïen aquestes inundacions, actualment les que pateixen els estralls de la DANA són les residències de gent gran, centres de salut i xalets.
"Les DANES seran més freqüents i cal minimitzar els danys"
Així mateix, Díez ha indicat que les DANES es continuaran succeint i que, fins i tot, podran ser "més freqüents". "No sé si més de més magnitud, però almenys més freqüents. Aleshores, el que es tracta és de minimitzar els danys", ha destacat.
En aquesta mateixa línia, ha dit que els carrers s'inudaran, però del que es tracta és evitar que aquesta inundació sigui perjudicial, sobretot per a les persones i també per als seus béns materials. Per això, ha afegit que hi ha dues estratègies clàssiques per abordar aquesta situació: les mesures estructurals i les no estructurals.
Entre les estructurals, Díez ha fet al·lusió a la construcció de preses, de dics molt alts perquè l'aigua no es desbordi, a l'eliminació de la vegetació de la ribera perquè el riu vagi més ràpidament oa la canalització dels rius. "Aquestes mesures s'han aplicat tota la vida, al llarg de la història. A Espanya, es van aplicar moltíssim als anys cinquanta i seixanta i funcionen per a les situacions normals. En situacions extraordinàries, com aquesta DANA, s'ha demostrat que les canalitzacions, per exemple, de la rambla del Pollastre, a Paiporta (València) no han servit de res", subratlla.
Així, Díez ha precisat sobre aquestes mesures que "sempre arribarà un esdeveniment que superi la capacitat d'aquestes obres, que s'ompli l'embassament, que s'ompli la canalització". A banda, ha afegit que, des del punt de vista ambiental, són "poc sostenibles". També ha dit que, sobretot, és "una ruïna" econòmicament, perquè "construir una presa aigües amunt d'un d'aquests pobles pot costar vint, trenta, quaranta milions d'euros, que no s'amortitzen en reducció del risc a dècades oa segles".
Pel que fa a les mesures no estructurals, ha indicat que es tracta de no fer obres, o “fer obres suaus, obres light, obres verdes”. "Són solucions basades en la naturalesa", ha matisat. Per aquesta banda, ha explicat que la rambla del Poyo hagués circulat amb menys aigua en passar per Paiporta si s'hagués infiltrat gairebé tota la pluja. "I com puc fer això? Revegetant la conca. En comptes de plantar terrasses d'ametllers amb el terra pelat, que tot el que plou escorre, planto i tinc zones de gespa amb bestiar oví o reforest amb boscos", ha apuntat.
Com que ara plou tant com el que s'ha registrat a Xiva i "això no hi ha terreny que l'absorbeixi", l'expert ha fet referència a les "solucions basades a la natura". Per exemple, les àrees de desbordament preferent, que s'han dut a terme a pobles de Saragossa i consisteixen a obrir un mos al riu cap a terrenys erms o camps que no estigui utilitzant ningú de manera que la riuada desbordi per aquest mos. O també, el fet d'apartar una mica els dics per donar més espai al riu, com s'ha fet a Lleó oa Navarra, on amb una llera més ampla, la làmina d'aigua arriba més baixa i no inunda.
Escriu el teu comentari