Tezanos sosté que més del 80% dels espanyols són feliços, "tot i el pessimisme que alguns intenten propalar"

El president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, defensa que una àmplia majoria d'espanyols són "feliços", en concret el 80,4% de la població més gran "malgrat qui li pesi" i considera que aquest estat de la ciutadania contrasta amb el pessimisme “que alguns intenten propalar”.

Així, defensa l'estat de felicitat majoritària dels espanyols malgrat el context "endimoniat" i del que "es veu i s'escolta en públic". En aquest sentit, assenyala que si un observador extern es fixés en aquests paràmetres deduiria que la gent no és feliç, però enquestes com la del CIS ho desmenteixen.

D'aquesta manera, assenyala que en contrast amb els "climes de negativitat i pessimisme que alguns intenten propalar", una àmplia majoria d'espanyols es consideren persones felices.

ELS ESPANYOLS SÓN FELIÇOS "MALGRAT QUI LI PESSI"

Per tant, Tezanos subratlla la diferència entre el clima d'opinió pública i el que de debò pensen els ciutadans. "Davant una pregunta senzilla i concreta de 'es considera una persona feliç', la gran majoria d'espanyols més grans de 18 anys diuen que són feliços", indica. "En concret --malgrat a qui li pesi-- això afirma ni més ni menys que el 80,40% de la població", indica en un article de la revista Temes --que ell mateix dirigeix--, recollit per Europa Press.

Tezanos es basa en una enquesta del mateix CIS publicada el juny d'aquest any, que assenyala a més que els homes són una mica més feliços que les dones, els joves i els adults d'entre 45 i 55 anys més que els més grans i els que tenen estudis superiors més que els que només tenen titulació primària.

A més, subratlla que els indiferents i no creients en matèria religiosa són més feliços que els agnòstics i els catòlics practicants i que els que s'ubiquen a l'esquerra moderada són més feliços que els que es declaren d'extrema dreta. També, que els votants del PSOE i Sumar són més feliços que els de Vox i alguns nacionalistes com el PNB i ERC.

En el seu article defensa la importància de les polítiques públiques que busquen incrementar la felicitat dels ciutadans i es queixa que aquests debats podrien considerar-se una raresa “en un món de rondinaires narcisistes i de malhumorats permanents.

"Fins on podrem retrocedir amb tant cabreig, tant pessimisme i fatalisme sistèmic, tant enrenou com el que generen els galls de baralla polítics, tant clima bèl·lic exaltat, tants odis a flor de pell, tant bullada esbojarrada i tant abús de la mentida i de la calúmnia com a armes polítiques?", es queixa al text.