Canalitzar rius i netejar lleres augmenta la "força destructiva" de l'aigua

El tècnic de recerca del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), Pau Fortuño, ha assegurat que "les canalitzacions dels rius i les mal anomenades neteges de les lleres augmenten la velocitat de l'aigua i, per tant, la seva força destructiva" , en el marc de les conseqüències de la DANA a València.

En un comunicat d'aquest dimecres del Creaf, Fortuño explica que "moltes vegades els grans mals d'una riuada no vénen donats per la riuada en si, sinó perquè l'aigua agafa aquestes grans velocitats arrasadores".

"Quan les persones parlen de netejar les lleres de rius fan referència a extreure'n la vegetació i això és un error hidrològic i ecològic greu. La vegetació que envolta els rius està adaptada a les crescudes, perquè és flexible i robusta alhora, i fa de fre. És part de la seva funció natural”, ha afirmat.

Segons el tècnic, si s'extreu aquesta vegetació i es comença a canalitzar els rius, “l'aigua va agafant més i més velocitat a mesura que baixa des de les capçaleres o la zona del temporal perquè no troba cap fricció que la freni i, quan troba una corba per on sortir, els efectes són pitjors".

"No hi ha risc zero"

Fortuño ha considerat que "no existeix risc zero" però que per disminuir les conseqüències de les riuades cal que les lleres no estiguin ocupades per cases, naus industrials o comercials, carreteres, vies de tren o murs de contenció i que tinguin marges per créixer i decréixer sense posar en perill la població.

A més, en aquests marges no hi pot faltar la vegetació autòctona, el clàssic bosc de ribera, perquè és el que ajudarà a controlar la velocitat del riu de manera estable al llarg dels anys: “És una restauració de la naturalesa urgent”.

Casos

Creu que la canalització del Túria ha ajudat que a València ciutat no s'hagin donat greus problemes, però que “també ha desviat el problema cap al sud de la ciutat, a la zona de la Ribera Baixa, que ha estat la més afectada i on van anar a parar altres rierols i barrancs que duien volums d'aigua immensos".

En el cas valencià, "la suma d´unes rieres estretes, edificades als voltants, canalitzades, amb vies de comunicació transversals i sense vegetació ha estat un dels motius de tanta potència d´impacte".

L'expert diu que a Catalunya també hi ha moltes zones inundables amb aquests mecanismes, com al riu Llobregat oa la Garona, que "ja va causar destrosses" a Viella (Lleida) el 2013.

"Ja hi ha casos d'èxit demostrat de com la retirada de canalitzacions i el retorn del riu al canal natural estan evitant inundacions, com és el cas del tram final del riu Arga, a Navarra", ha afegit.