Els Franco perden la partida: un jutjat atorga a l'Estat els béns del Pazo de Meirás

El Jutjat de Primera Instància número 70 de Madrid ha estimat íntegrament la demanda interposada per l'Administració General de l'Estat, a què es van sumar la Xunta i l'Ajuntament de Sada, per la propietat de béns del Pazo de Meirás que reclamaven els Franco.

La sentència, contra la qual es pot interposar recurs, assenyala, en una sentència de 90 pàgines, que "en cap moment s'acredita que l'Estat fes una declaració de reconeixement de la propietat d'aquests béns concrets a favor dels demandats".

"La posició que es va mantenir per l'Estat en l'execució provisional seguida davant el Jutjat de Primera Instància de la Corunya no va comportar la realització d'actes dels quals es pogués deduir el reconeixement dominical referit en relació amb els béns objecte d'aquest procés".

"Per tot això, i en base als raonaments jurídics efectuats al llarg de la present resolució, és procedent estimar íntegrament la demanda interposada, havent de conseqüent efectuar les declaracions de domini que s'hi pretenen", assenyala en una sentència a què ha tingut accés Europa Press.

Béns fins ara en dipòsit

Amb anterioritat, aquest Jutjat ja havia acordat que els béns que romanien al Pazo de Meirás i que l'Estat reclamava romanguessin allà en dipòsit fins que el plet finalitzés.

Resolia així favorablement la mesura cautelar sol·licitada per l'Administració General de l'Estat i el Consell d'Administració del Patrimoni Nacional i decretava que els béns identificats a la demanda, inclosos els que van pertànyer a l'escriptora Emilia Pardo Bazán, quedessin en dipòsit sota la custòdia estatal.

L'Estat havia presentat una demanda contra la família Franco en què reclamava la propietat de 564 béns del Pazo de Meirás. Ho feia després que els Franco sol·licitessin al Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya retirar tots els béns dipositats a l'immoble que no van ser reclamats per l'Estat en el seu moment.

En concret, l'Advocacia de l'Estat presentés davant dels jutjats de Madrid una demanda contra els hereus del dictador reclamant la propietat sobre una gran part dels béns mobles que es troben dins de la pau.

Es va tractar d'un total de 564 béns mobles o documents i lligalls que es poden agrupar en tres categories: béns de patrimoni nacional; béns del Patrimoni Documental Espanyol i béns que són de domini públic per la seva afectació a l'ús del Pazo de Meirás com a residència oficial del cap de l'Estat.

"I que, a més, formen part del patrimoni històric espanyol pel seu interès històric i també artístic, vinculat, d'una banda, a la figura de l'escriptora Emilia Pardo Bazán, i de l'altra, a l'activitat oficial desenvolupada durant la dictadura franquista" , argumentava l'Estat.

L'Ajuntament de Sada mostra la seva satisfacció per la sentència

Després de tenir constància de la sentència, des de l'Ajuntament de Sada, on s'ubica el Pazo de Meirás, han mostrat la seva satisfacció "en comprovar que la Justícia segueix a donar-nos la raó a la feina que portem fent per garantir la titularitat pública del Pazo de Meirás ". "Des de Sada sempre defensem que el Pazo és un bé públic i tot el que guarda és patrimoni de la ciutadania, no dels hereus del dictador".

Per la seva banda, la Comissió per la Recuperació dóna Memòria Històrica ressalta la "nova garrotada judicial" a la família del dictador, però incideix que "queda pendent la resolució més rellevant, la que ha de resoldre el Tribunal Suprem sobre els recursos de cassació presentats on es determinarà, definitivament, la propietat de l'immoble».