L'excés de fang col·lapsa el clavegueram a les zones afectades per la DANA a València

Segons la Generalitat Valenciana, actualment s'estan retirant al voltant de 2.500 tones diàries de fang i estris

|
EuropaPress 6327730 grupo 200 voluntarios ucam ido valencia ayudar afectados dana
L'excés de fang col·lapsa el clavegueram a les zones afectades per la DANA a València | Europa Press

 

La recent DANA a València ha deixat al seu pas una enorme acumulació de fang i residus a diverses localitats, provocant el col·lapse del sistema de clavegueram i dificultant enormement les tasques de recuperació. Les autoritats s'enfronten a l'ardu desafiament de retirar el fang que s'ha acumulat en carrers i canalitzacions, ja que aquest representa una amenaça per a la recuperació i el sanejament de les zones afectades, com recull El Debat.

Segons la Generalitat Valenciana, actualment s'estan retirant al voltant de 2.500 tones diàries de fang i estris. Paiporta, un dels municipis més greument afectats, presenta àrees completament negades de fang a causa del desbordament del clavegueram. Tant la Conselleria com el Ministeri de Sanitat han insistit que no es llenci més fang al sistema de clavegueram, encara que a la pràctica segueix sent el principal destí dels residus.

En declaracions recents, el coronel Jesús Marco Vila, cap de l'Oficina de Comunicació de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat, situat a Bétera, explica a aquest diari que "el que hem vist nosaltres sobre el terreny és que hi ha moltíssim fang, amb allò com tampoc es pot fer una gestió gaire ordenada".

"Veiem amb les màquines com ho remouen cap a les sèquies que hi ha a prop i, per descomptat, al clavegueram. Sabem que està col·lapsant i molts alcaldes ho manifesten als mitjans. No sé com es pot millorar això, però, en qualsevol cas, està molt fora del nostre abast", apunta en relació amb com retiraven el fang els voluntaris. Des de l'Exèrcit, precisa, les màquines, inicialment i on es podia, sí que empenyien el fang a les sèquies, però no al clavegueram. Els militars allà desplegats retiren el fang amb màquines i el dipositen en camions, explica.

Les conseqüències del fang acumulat i l'aigua estancada també plantegen riscs sanitaris significatius. La Conselleria i el Ministeri de Sanitat han emès recomanacions específiques per evitar problemes de salut i han suggerit l'ús de roba protectora, guants, màscares i ulleres per als qui col·laboren en les tasques de neteja.

La Direcció General de Salut Pública estudia dos casos probables de leptospirosi en voluntaris que ajudaven a netejar, una infecció bacteriana que es transmet mitjançant contacte amb aigües contaminades per l'orina d'animals infectats. Tots dos casos presenten bona evolució clínica, encara que un roman hospitalitzat.

Com a mesura preventiva, a les pedanies de Castellar-l'Oliveral, La Torre i Forn d'Alcedo s'ha començat a realitzar el baldeig amb hipoclorit sòdic per minimitzar els riscos bacterians als entorns urbans. En paraules de l'alcaldessa de València, María José Catalá, “aquesta tasca de prevenció, gestió i treball és important per avançar-nos. No hi ha ni una alerta, però volem tenir previnguda i monitoritzada la ciutat”.

Per part seva, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha informat que s'estan aclarint els sistemes de clavegueram en localitats com Picanya, Paiporta, Alfafar i Massanassa com a part de les mesures de neteja i recuperació després de la DANA.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA