Augmentar el finançament climàtic i reduir les emissions: els grans reptes de la COP29

Un total de 197 estats i la Unió Europea (UE) afronten, des de dilluns 11 de novembre a Bakú (Azerbaidjan), el repte d'augmentar el finançament climàtic internacional sense oblidar concretar mesures per rebaixar les emissions, dos dels eixos principals de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (COP29) , que tindrà lloc fins al proper 22 de novembre.

La cimera se celebra dues setmanes després del tancament de la COP16 de Biodiversitat de Cali (Colòmbia), que també va tenir el finançament com un dels seus temes centrals i que va tancar sense acord econòmic per protegir la biodiversitat per al 2030 per manca de quòrum.

D'acord amb l'anàlisi de la companyia Moeve, el que determinarà l'èxit de la cimera serà l'acord del Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat, un element de l'Acord de París dissenyat per establir una meta financera per donar suport a les nacions en desenvolupament a les seves accions climàtiques després del 2025. L'actual és de 100.000 milions de dòlars l'any i es considera insuficient. Tot i això, no hi ha consens sobre la quantitat exacta ni respecte a quines fórmules emprar per augmentar la seva ambició, tal com detalla Moeve.

D'aquesta manera, alguns països en desenvolupament demanen que el finançament anual augmenti fins a un bilió europeu de dòlars mitjançant finançament exclusivament públic, xifra i manera com coincideixen els ecologistes. A l'altra banda, la majoria de països desenvolupats, així com la UE, advoquen per un finançament multinivell amb un objectiu de finançament públic menys ambiciós, complementat amb fons privats.

Al marge d'això, Moeve explica que es treballarà a "dues vies paral·leles". Una està centrada a possibilitar lacció climàtica. En les discussions al seu voltant, es negociarà sobre l'augment de les contribucions al Fons de Pèrdues i Danys; l'increment de la transparència al finançament climàtic; i la posada en marxa dels mercats de carboni.

L'altra via és la potenciació de l'ambició climàtica. D'acord amb l'anàlisi, la cimera serà "un moment clau per establir unes bases comunes de coordinació i transparència" de cara a la renovació dels Plans de Lluita contra el Canvi Climàtic dels països, que s'han d'actualitzar el proper any. A més, les parts han de definir mecanismes per augmentar el suport al desenvolupament i la implementació d'estratègies nacionals d'adaptació. Per acabar, intentaran millorar els mecanismes de transparència i acció col·laborativa en el marc dels cims.