VÍDEO: Salut Mental Catalunya denuncia que es van vulnerar els drets de 409 persones el 2023

El 2023, es van vulnerar 1.066 drets de persones amb algun tipus de problema en salut mental. Aquesta és la conclusió a què han arribat de forma conjunta l'entitat Salut Mental Catalunya i Federació VEUS, que han presentat aquest dimarts l' 'Informe de Drets i Salut Mental 2023' al Social HUB de Barcelona.

A la presentació, que ha estat moderada per Elisenda Ferrer , directora d'Incidència, Comunicació i Aliances de Salut Mental Catalunya, hi han participat Mercè Torrentallé , presidenta de la Federació SMC; Albert Piqué , president de la Federació VEUS; Ivan Cano , responsable de Drets i Incidència (Federació SMC); Diana González, tècnica de l'Observatori de Drets (Federació VEUS) i Mar Novel, cap de comunicació i premsa (Federació SMC).

"Des de Salut Mental Catalunya treballem per la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental", reivindicava Mercè Torrentallé, argumentant que la defensa dels drets s'ha convertit en una "prioritat global".

L'entitat va començar a registrar les vulneracions de drets el 2018, i el 2022 van aconseguir sistematitzar tota la informació, a més d'acompanyar-la d'una campanya de sensibilització perquè aquest problema fos més present en el dia a dia.

Finalment, ha volgut agrair al teixit associatiu i als 14 punts d'assessorament, que han permès recollir de manera diària la vulneració de drets que s'ha presentat en aquest informe.

Per la seva banda, Albert Piquer ha reclamat la necessitat de “perdre la por de denunciar les males pràctiques i atrevir-nos a obrir la porta a la justícia gratuïta”. A més, ha posat el focus a les institucions, a les quals se'ls ha d'"exigir el seu suport".

"Proposem un canvi estructural, necessitem canvis legislatius que donin un marc de referència en què puguem adaptar-nos", puntualitzava el president de la Federació VEUS.

Informe del 2023

Segons l'informe del 2023, es van produir 409 vulneracions a persones amb salut mental, que es van detectar mitjançant els Espais Situa't i l'Observatori de Drets en Salut Mental. "409 són una misèria, però en un Estat de garanties no n'hi hauria d'haver ni un", lamentava Ivan Cano.

D'aquests casos, se n'han detectat 127 d'alta complexitat, que són aquells que fan referència a persones amb dificultats personals i/o familiars, amb situacions d'exclusió social, amb un consum elevat de fàrmacs i/o tòxics, etc.

Pel que fa al 2022, hi ha hagut un augment de 140 casos, ia Barcelona ciutat s'han registrat un 33,74%. Pel que fa al perfil de persona que pateix aquesta vulneració, l'informe apunta que el 60% són dones.

Posant el focus a l'ens discriminador, el 63,81% es realitzen des de l'Administració Pública, mentre que els particulars són el segon agent agressor, i el 42,30% succeeix a l'àmbit sanitari, mentre que el 19,38% té lloc a l'àmbit privat.

Sobre els motius pels quals es discrimina, se n'han recollit 798, i el principal és la salut mental (48,59%). En total, s'han comptabilitzat 1.066 drets vulnerats.

Una de les pitjors dades és que la discriminació més comuna és l?agressió física i verbal, i el 77,2% els han patit una dona.

Més enllà de les dades, la presentació també ha comptat amb la intervenció de Lourdes Calvo, una activista de la salut mental que ha nomenat algunes de les discriminacions que ha patit en primera persona.

Sota el seu propi testimoni, ha patit aïllaments, li han fet electroxocs i, entre d'altres, ha tingut problemes a l'hora de trobar algun tipus d'allotjament perquè "si no aneu acompanyada d'un home, ja no us fan cas".

"Podria estar parlant de vulneracions tot el dia i segurament no s'acabaria", lamentava Calvo.

En última instància, l'informe posa en rellevància que la infradenúncia continua present i invisibilitza les discriminacions i les vulneracions dels Drets Humans, i que el repte per al 2024 és incorporar la perspectiva interseccional en el suport i l'acompanyament de discriminacions.