El retorn més inesperat! Albert Rivera es pronuncia sobre la tragèdia de la DANA

Albert Rivera, l'home que va portar Ciutadans des de la irrellevància política fins a un inesperat auge de 50 escons al Congrés, i que després es va encarregar d'enfonsar el seu partit de manera tan estrepitosa que pocs s'ho haurien imaginat, ha decidit tornar a la palestra . Aquesta vegada, no per fer anuncis de nous projectes o promeses, sinó per opinar sobre la tragèdia que recentment va colpejar el País Valencià i Castella-la Manxa a causa de la DANA. Tot i que ja fa temps que és fora de la política activa, Rivera no perd ocasió per aportar la seva anàlisi sobre els problemes dels altres, com si la política fos aquest joc al qual sempre pot tornar.

Amb la seva acostumada serenitat, l'exlíder de Ciutadans s'ha pronunciat sobre la gestió de la catàstrofe, encara que, com calia esperar, no s'ha llançat a assenyalar un únic culpable. Al contrari, va optar per una reflexió més àmplia i humanista sobre què signifiquen aquests moments de crisi per als polítics al comandament. "Dir des de fora, jo que he estat en política de primer nivell, el que han de fer els altres és fàcil", ha assegurat, com si l'experiència d'haver estat president d'un partit que va desaparèixer gairebé per art de màgia n'hi atorgués una visió més clara de la situació.

Culpables? Val més no. Però…

La veritat és que Rivera no s'ha sentit temptat a assenyalar directament els responsables de la tragèdia, un comportament que es podria considerar savi si no fos perquè sempre hi ha algú esperant que s'encarregui de repartir responsabilitats. En lloc d'això, ha preferit fer un exercici d'empatia, recordant com és de complicat estar a l'ull de l'huracà, especialment quan “comencen a desaparèixer poblacions, persones i moren vides”. Si Rivera ha demostrat alguna cosa amb el pas dels anys, és que sap com fer sentir que està pensant en els altres, encara que la majoria no li hagi demanat la seva opinió.

Tot i això, no tot és elogis a la gestió. L'exlíder de Ciutadans ha estat clar en reconèixer que, encara que la tasca no és senzilla, la gestió de la crisi no va ser tan bona com podria haver estat. En aquest punt, la seva crítica ha estat directa: “És evident que el resultat és dolent i que hi ha hagut descoordinació”.