Creu Roja es bolca a València: "Ningú està preparat per viure una cosa així"

Creu Roja s'ha bolcat a València per atendre els estralls que va causar la DANA el passat dimarts 29 d'octubre, una tragèdia de "tal envergadura" que ha "devastat" fins i tot els professionals i voluntaris amb experiència que treballen a la zona zero: " Ningú està preparat per viure una cosa així”.

Però l'afronten des de l'optimisme: "Demà serà millor", recalca la tècnic de la Unitat d'Emergències de Creu Roja Espanyola, Merche Mora. Cada dia arriben a més persones, ofereixen millors respostes. "I estarem fins que calgui", recalca a Europa Press.

Així, explica que "el desafiament" d'aquesta emergència, de la qual no en recorden una de similar a Espanya, va ser que es va desenvolupar en un entorn urbà, de gran extensió i molt poblat. Part de la mateixa infraestructura de Creu Roja també va quedar afectada. Han perdut cinc seus i el magatzem logístic de Picanya.

I han aconseguit donar una resposta global que van adaptant i flexibilitzant en funció de l'evolució de les necessitats. Gairebé tres setmanes després han mobilitzat més de 5.420 recursos humans que han realitzat més de 226.000 assistències, 16 albergs que han acollit prop de 4.300 persones a 15 localitats, i compten amb 30 punts de distribució de béns, han repartit més de 123.200 manutencions , prop de 4.100 mantes i uns 34.700 kits higiènics.

Així, explica, han passat de les tasques de neteja i desenrunament dels primers dies a l'estratègia de recuperació, al repartiment del que van demanant, d'ampolles d'aigua a productes de neteja, i ara també medicaments per a crònics als seus domicilis gràcies a un acord amb el col·legi de farmacèutics, estufes i mantes amb l'arribada del fred o el lliurament de targetes moneder. "Apropem l'ajuda on cal", garanteix.

També col·laboren amb Salvament Marítim en les operacions de cerca i rastreig de víctimes i retirant elements que poden suposar un perill per a la navegació. "El que més m'ha sorprès és el silenci a la ràdio, es reserva per als missatges importants", assenyala.

Seguiran treballant sense data de retirada. "Creu Roja estàvem, estem i seguirem estant", subratlla. Ja treballen en un pla a tres anys que passa per tres fases: resposta immediata, recuperació i enfortiment i resiliència. "Les emergències arriba un moment en què deixen de ser noticiables, però les necessitats continuen", adverteix.

D'altra banda, lamenta els bulls que circulen per la xarxa sobre la seva feina i recomana informar-se a través de mitjans oficials i de fonts contrastades. Creu Roja, remarca, compta amb un portal de transparència amb els seus comptes auditats i on publica totes les dades. "El que ens inquieta de les campanyes de desinformació són els efectes que tenen les persones que poden rebre la nostra ajuda, que hi hagi algú tres dies sense insulina perquè algú li va dir que no ens avisés", lamenta.

"No havia vist mai tant de dolor"

Per la seva banda, María Esteve, voluntària psicòloga que fa quatre anys que treballa a l'ERIE, reconeix que "mai" havien participat en una emergència d'"aquest calibre", ni tan sols la de l'incendi de Campanar en què també va participar: "He sentit relats que sóc incapaç d'imaginar perquè la meva ment no hi arriba, mai no havia vist tant de dolor i ja són molts dies d'emergència".

"Som persones que estem molt entrenades, tenim molta experiència i tenim formació, però arriba un punt que et sobrepassa", assenyala. I més al personal que és de València perquè “qui més o menys té algun amic, alguna família, algun company que és de la zona afectada”.

Ella, juntament amb el seu equip, es va mobilitzar a la zona zero des del mateix divendres 1 i des de llavors no han parat, moltes hores seguides, molts torns, voluntaris que es van demanar vacances a les seves feines i que han esgotat els seus dies lliures per poder tornar i atendre "històries esgarrifants" de les víctimes. Els primers dies, rememora, eren de "atenció d'urgència a les víctimes, a persones amb trastorn mental que estaven sense medicació, a persones vulnerables, persones grans, que vivien soles o amb una patologia prèvia, i també ajudant els professionals a la coordinació".

Després de més de dues setmanes, el xoc inicial dels veïns va donant pas a les primeres simptomatologies de problemes de salut mental, “no dormir bé, qüestionar-se el sentit de la vida, un dolor increïble el que sent qui han perdut familiars, el que senten els supervivents". Creu Roja actua directament a l'emergència, després es deriva al circuit de salut mental de la Generalitat.

Però també estan atenent els voluntaris, els mateixos professionals dels cossos de seguretat i emergències, s'ajuden entre els mateixos psicòlegs. "He trobat moltíssim desbordament emocional, molta culpa, hem atès policies que venien de fora de València i que se sentien molt frustrats per haver de tornar a casa sentint que deixes la gent patint, sense poder arribar a tots, fa molt de mal no poder ajudar tothom", confessa.

Per això treballen "l'autocura" i "la ventilació emocional" ajudant-los a treure l'emoció i relatar allò viscut i recordant-los que "han de menjar, descansar, desconnectar, prendre's un respir per poder seguir". dir-los.

Tot i la dura feina, es queda amb l'"afecte" que s'emporten. "És el més bonic que hem viscut, veure els mateixos veïns treure la poca cosa que els queda per a qui més ho necessitava, veure voluntaris de tot arreu d'Espanya, joves passar un dia sencer amb famílies que no coneixien per netejar el seu garatge i després fer una abraçada, són persones que no es tornaran a veure, però s'han salvat aquell dia". "L'amor i l'afecte també salva les persones", postil·la.

Per la seva banda, Cristina Cayuela, de Creu Roja Joventut Barcelona, s'ha mobilitzat amb l'ESIE per atendre els nens a les ludoteques que han obert i en espais segurs als albergs perquè segueixin amb els seus jocs. "És important que socialitzin entre ells", recalca. A més, permet a les famílies afectades realitzar les tasques necessàries per tractar de recuperar la seva normalitat, des de netejar les cases, anar a treballar, a documents oa la farmàcia.

Ha acompanyat uns 50 nens fins ara. La majoria, indica, està "molt alterats" pel canvi de les rutines. "Ens va arribar una donació petita, uns quants peluixos, i un petit em va preguntar: '¿M'ho puc emportar a casa? És que jo dormia amb peluix", recorda.

"Por i incomprensió"

Cal entendre, aclareix, que per a ells les coses importants no són les mateixes que per als adults. "Senten por i incomprensió a la situació, havien vist pluges, però no entenen per què ara ha estat diferent de la resta, per què no poden anar a l'escola i què passarà en el futur".

Per això, en allò que més cal "incidir que entenguin perquè en el moment en què ho comprenen és molt més fàcil d'assumir" i destaca que els nens estan molt agraïts de qualsevol ajuda que reben: "Quan els recullen surten dient 'matí vull tornar'".

Creu Roja també s'està encarregant d'enfortir les atencions sanitàries per descongestionar els centres de salut, detalla Ángel García, tècnic de la Unitat d'Emergències. Així, treballen des del primer dia 15 equips sanitaris a les localitats afectades i als punts d'atenció, recolzats per vuit ambulàncies, quatre d'elles 4x4. S'encarreguen de donar suport a la població ia les forces d'emergències desplegades en les tasques de desenrunament i neteja ja que són freqüents els talls, petits cops, cremades o neteja d'ulls.