VÍDEO: La pandèmia que ve? 1 de cada 5 catalans sent soledat no desitjada

Un estudi recent de la Fundació ONCE i la Fundació AXA, en el marc de l'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada (SoledadES), evidencia que el 18,4% de la població adulta de Catalunya experimenta soledat no desitjada, mentre que el 12,6% pateix soledat crònica. Aquestes xifres són lleugerament inferiors a les de la mitjana nacional, que se situen en un 20% i un 13,5%, respectivament.  

La soledat es percep de manera similar a Catalunya i al conjunt d’Espanya, però presenta diferències segons el perfil afectat. Per exemple, a Catalunya els homes pateixen més aïllament involuntari que les dones, un patró oposat al de l’Estat. A més, el fenomen afecta més els joves (28,4% entre 18-34 anys) que les persones grans (12,4% entre els majors de 55 anys), un patró consistent en l'àmbit estatal.  

Entre els factors que incrementen el risc de soledat, destaca la mala salut física o mental, les dificultats econòmiques i viure sol. A Catalunya, la prevalença de la soledat entre persones amb mala salut autopercebuda és quatre vegades superior a la d’aquelles amb bona salut (38,8% davant del 8,2%). Pel que fa a la salut mental, afecta el 41,4% dels catalans amb trastorns, una xifra inferior al 49,8% estatal. També són vulnerables les persones amb discapacitat (37,8%) i les que tenen dificultats per arribar a final de mes, tot i que la bretxa social per motius econòmics és menys pronunciada a Catalunya que a Espanya.  

Diferències entre territoris i de percepció social

A nivell territorial, l'aïllament involuntari és més prevalent a grans ciutats i llars unipersonals. Per altra banda, els ciutadans d’origen estranger mostren índexs de soledat lleugerament més elevats, tant a Catalunya com a Espanya.  

L’estudi també analitza la percepció social sobre la soledat. A Catalunya, un 95,7% dels enquestats considera que l’aïllament involuntari és un problema social rellevant, i un 99,3% afirma que qualsevol persona és susceptible de patir-lo. A més, el 74,2% coneix algú que experimenta soledat, dada superior a la mitjana nacional (68,2%).  

Què es pot fer? Qui ho ha de fer?

En la lluita contra aquest fenomen, el 92% dels catalans creuen que les administracions públiques han de prioritzar-hi esforços. Identifiquen el govern autonòmic com el principal responsable, seguit pels ajuntaments i el govern nacional, però també subratllen la necessitat d'implicació col·lectiva. En aquest sentit, el 82,5% dels catalans asseguren realitzar accions per combatre la soledat, per sobre del 79,1% estatal.  

Finalment, l’informe, basat en 2.900 entrevistes telefòniques a nivell estatal (400 a Catalunya), conclou que la soledat crònica és un problema persistent, ja que el 68,4% dels catalans afectats porten més de 2 anys en aquesta situació. Aquest estudi, impulsat per ONCE, AXA i diverses entitats socials, pretén aprofundir en les causes i correlacions de la soledat no desitjada i plantejar solucions per abordar-ne les conseqüències socials i emocionals.  

El vídeo amb algunes intervencions de la presentació