La increïble història d'Aurora, la nena valenciana que va sobreviure a la DANA dins d'una maleta

El devastador pas de la DANA per València va deixar innombrables imatges de destrucció i desesperació, però també relats que il·luminen el valor i la humanitat enmig de la tragèdia. Un d'ells és el d'Aurora, una criatura d'un mes, que va sobreviure a les terribles inundacions del 29 d'octubre gràcies al coratge de la seva mare, la seva àvia, i una valenta veïna, Azahara.

Una riuada que va posar tot en risc

Flor, la mare d'Aurora, viatjava amb cotxe amb el seu nadó i la seva àvia quan es van veure atrapades per la crescuda de l'aigua. Desesperades, van abandonar el vehicle, intentant posar-se fora de perill. arriscar la vida per ajudar-les.

“Vaig veure que havien sortit del cotxe i intentaven fugir amb la nena als braços. Vaig baixar del mur on era, vaig pujar a la tanca d'una nau industrial i vaig intentar ajudar-les a pujar també”, va narrar Azahara a RTVE.

La mare d'Aurora va confiar a la nena a Azahara, que va aconseguir portar-la a la segona planta de la nau industrial juntament amb Flor i l'àvia. Allà, a la foscor i amb l'aigua pujant a cada moment, van prendre decisions que marcarien la diferència entre la vida i la mort.

Una maleta per protegir Aurora

Totes quatre van improvisar un pla de supervivència, preparant-se per al pitjor. Azahara recorda que van idear maneres de surar si l'aigua seguia pujant: “Trencar una finestra per escapar, agafar palets, rodes, i fins i tot una porta desencaixada”.

Per a Aurora, van utilitzar una maleta. “La vam preparar amb roba de canvi i coses perquè estigués calenta. Va estar-hi durant tres o cinc hores”, va explicar Azahara. Increïblement, la petita no va plorar “en cap moment”, un fet que va impactar els que van compartir el refugi amb ella.

Mentrestant, la seva mare, la seva àvia i Azahara intentaven superar la por i pensar-hi amb claredat. “Abans de morir ofegat, no ho penses”, va afirmar Azahara sobre les decisions que van prendre aquella nit aterridora.

Un rescat miraculós

Quan el nivell de l'aigua va començar a baixar, van sentir les veus dels agents de la Guàrdia Civil que s'hi acostaven. El rescat va ser un moment ple d?emoció. “Tinc gravada l'estampa de quan vam sortir: un dels agents va abraçar la criatura i se la va passar a un altre pel reixat fins que va arribar al sergent. Ell la va agafar, la va besar al front i vam començar a sortir tots de la nau”, va recordar Azahara.

El sergent primer Jesús del Río, del lloc principal de Paiporta, també va rememorar aquell instant: “Va ser el més reconfortant de la nit per als que érem aquí. Ens va donar una mica de llum en una nit tan fotuda”.