Milers de dones clamen a Catalunya per la fi de la violència masclista

El 25 de novembre va tornar a ser un dia de reivindicació, de cridar al cel que la violència contra les dones, en qualsevol de les formes, ha de cessar . El món va tornar a acollir manifestacions i concentracions, lectures de manifestos, més o menys nombroses, amb aquest propòsit. I Catalunya no en va ser cap excepció, en aquest sentit.

La manifestació més nombrosa, com era d'esperar, va tenir Barcelona com a escenari. Unes 20.000 persones , segons Novembre Feminista , 1.500, segons la Guàrdia Urbana , ho van exigir al centre de la capital.

La marxa es va posar en moviment cap a les 19.40 a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal sota el lema La vergonya i la por, per als agressors! Governs i estats, assumiu responsabilitats! i es va moure pel passig de Gràcia fins a la cruïlla amb la Gran Via.

Novembre Feminista ha explicat que la mobilització té com a objectiu "assenyalar els agressors que actuen de forma impune i pressionar les autoritats i els governs perquè prenguin mesures".

Amb pancartes com Per una vida lliure de violències masclistes! , Sota el patriarcat , Eduquem per no violar. No per com protegir-se d'una violació i No són mortes, són assassinades , les manifestants han avançat al ritme de la música i la batucada de Dona Beat per aquest conegut carrer del cor de la ciutat.

Manifest

El manifest d´aquest 2024 destaca que "les violències masclistes no són fets aïllats, sinó violències estructurals que formen part d´un sistema opressor", i reivindica la responsabilitat col·lectiva, social i política per afrontar aquestes violències.

Igualment, crida per força col·lectiva de dones, lesbianes, trans i identitats dissidents per "desmantellar i desconstruir el sistema cisheteropatriarcal, capitalista, racista, colonial i militarista, que perpetua aquestes violències".

A més, amb el missatge Unides, Diverses, Vives, Lliures i Rebels , pretén apel·lar a la unitat i la diversitat de les participants, que tenien edats i orígens diferents destacant el caràcter internacional de la reivindicació amb parlaments de dones de Nicaragua, Palestina, Iran , Afganistan i Ucraïna.

D'altra banda, el document també qüestiona el paper dels mitjans de comunicació, que "poden ser còmplices d'una narrativa que normalitza les violències, el masclisme", i demanen que adoptin la perspectiva feminista en el tractament de les informacions sobre violències masclistes.