Una jutgessa anul·la la declaració de suspensió de les relacions entre Barcelona i Israel

La jutgessa substituta del Jutjat Contenciós Administratiu 10 de Barcelona ha estimat el recurs d''Acció i Comunicació sobre l'Orient Mitjà', una organització que busca enfortir les relacions entre Espanya i Israel, i anul·la l'acord del Consell Municipal de Barcelona que ordenava suspendre les relacions entre Barcelona i Israel, segons la sentència avançada per 'El Nacional' i consultada per Europa Press.

L'actuació impugnada consisteix en un acord del plenari del Consell Municipal de Barcelona del 24 de novembre de 2023 i que tenia com a objecte un conjunt de declaracions i decisions en el context del conflicte sorgit com a conseqüència dels atacs terroristes perpetrats al sud d'Israel a inicis del mes d'octubre del 2023" per part de Hamàs.

En aquest plenari es va afirmar que hi ha una ocupació il·legal dels territoris palestins per part d'Israel, per la qual cosa s'acordava la necessitat d'incloure clàusules en el règim de contractació pública per garantir que "cap operador no pertanyi o realitzi operacions financeres, inversions, compres" , contractacions" o altres activitats econòmiques amb Israel, Estat amb què s'acordava interrompre les relacions institucionals.

El cas va arribar als tribunals després que l'associació 'Acció i comunicació sobre l'Orient Mitjà' presentés un recurs contenciós contra l'acord en entendre que el consistori no tenia competències per adoptar acords en matèria internacional, que infringia el principi de no discriminació a la modificació del règim de contractació pública i que es vulnerava el principi de neutralitat ideològica i del dret a la llibertat ideològica que recull larticle 16 de la Constitució.

No s'ajusta a dret

A la sentència, la jutgessa considera que l'actuació administrativa objecte de recurs ha de quedar anul·lada per no ajustar-se a Dret i que no van constituir meres declaracions d'intencions, sinó que van tenir "conseqüències jurídiques".

Argumenta que l'acord, impulsat per Barcelona en Comú amb el suport d'ERC i PSC, "comporta l'assenyalament de les parts del conflicte (Israel), que s'identifica institucionalment com la part greument incomplidora" i afegeix que s'envia des del òrgan de representació municipal un missatge negatiu clar, d'allunyament i hostilitat, textualment, pel que fa a Israel i els seus ciutadans.

A ells, prossegueix, sembla que se'ls considera "com a part culpable del conflicte, assumint així la tesi de moviment polítics molt popularitzats i bel·ligerants contra l'Estat d'Israel i el conflicte internacional d'aquells territoris" i subratlla que es van introduir clàusules que exclouen del procés de contractació pública a tots els empresaris i contractistes que no acceptin aquest sistema ideològic impulsat pels comuns.

L'acord suposa "una clara violació dels drets fonamentals a la igualtat sense discriminació per raons ideològiques ia transmetre lliurement les idees i oponions" al·lega la jutgessa, que recorda que els poders públics s'han de regir per la neutralitat ideològica i l'objectivitat.

Collboni va aixecar la suspensió

Tot i això, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona, segueix la sentència, va adoptar un posicionament públic que no sembla compatible amb el principi de neutralitat ideològica que s'assumeix del consistori, segons l'article 103 de la Constitució Espanyola i de l'article 6 de la Llei 7/1985, i argumenta, a més, que les declaracions esmentades excedeixen l'interès municipal i les competències que corresponen a aquesta entitat local.

La sentència, contra la qual cal interposar recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies, també recorda que, després de les eleccions municipals de l'1 de setembre del 2023, el nou alcalde, Jaume Collboni, va acordar aixecar "la controvertida referida suspensió disposada per la anterior alcaldessa", Ada Colau, i restablir les relacions institucionals amb Tel-Aviv i Gaza.