El Tribunal Suprem defensa la bandera LGBTI com a símbol d'igualtat i no partidista

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat que es col·loqui la bandera LGBTI amb motiu de la celebració del dia de l'orgull gai els 28 de juny en edificis públics en considerar que "ni és un signe o símbol de significació partidista i tampoc propugna cap enfrontament" .

Els magistrats han conclòs que no hi ha impediment perquè la bandera arcoiris s'exhibeixi en un edifici públic en entendre que no infringeix la Llei 39/1981, de 2 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i ensenyes, ni vulnera els principis dobjectivitat i neutralitat de les administracions públiques.

El tribunal sosté que la bandera LGBTI “es projecta a favor de la igualtat entre les persones, valor reconegut per la Constitució i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”. A més, la Sala Contenciosa Administrativa recorda que els articles 14 i 9.2 de la Carta Magna propugnen la superació de discriminacions per qualsevol circumstància personal i l'article 21.1 del document europeu crida a la proscripció de tota forma de discriminació per raó de l'orientació sexual.

El Suprem s'ha pronunciat així en resoldre dos recursos: un d'advocats cristians contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Aragó, que rebutja; i un altre de la Diputació de Valladolid contra una resolució del TSJ de Castella i Lleó, que estima. En el cas d'Aragó, la bandera LGBTI es va exhibir al balcó principal de l'Ajuntament de Saragossa.

A Castella i Lleó, la bandera arcoiris va onejar al pati interior de la Diputació Provincial de Valladolid. Advocats Cristians va recórrer en tots dos casos i l'assumpte, després de passar pels tribunals de les comunitats autònomes esmentades, ha acabat sobre la taula del Suprem.

Recorda els passos del legislador en nom de la Igualtat

Ara, l'alt tribunal explica que la Llei 39/1981 no és aplicable a aquests casos, ja que no preveu el supòsit d'exhibició d'una bandera LGBTI. I defensa que no hi ha contradicció entre allò que ara es decideix i ho resolt anteriorment sobre l'hissat d'una bandera autonòmica diferent de l'estatutària i, en general, contra l'exhibició en edificis públics de símbols o missatges de caràcter partidista.

Amb tot, els magistrats afegeixen que el legislador estatal ja ha desenvolupat aquestes previsions a la Llei 3/2007, de 22 de març, ia la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació , que expressament reconeix al seu article 2.1 el dret de tots a no ser discriminats, entre altres raons, per l'orientació o per la identitat sexual.

Per la seva banda, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, reitera aquestes exigències. A més, en el cas d'Aragó, el seu legislador ja va fer passos en aquesta direcció amb la seva Llei 18/2018.

Així les coses, el Suprem conclou que col·locar una bandera LGBTI en un edifici públic, per la manera i circumstància temporal en què es va realitzar en aquests casos, no va contradir l'exigència d'objectivitat de les administracions públiques, ni va fer fallida la neutralitat que han de mantenir, sinó que es va inscriure a la línia de les actuacions que han de dur a terme per promoure la igualtat.

Un magistrat en contra per la "ideologia de gènere"

Les sentències, que han estat ponència del president en funcions de la Sala Contenciosa Administrativa, Pablo Lucas, han comptat amb el vot particular del magistrat José Luis Requero Ibáñez. Requero discrepa de la majoria del tribunal en considerar que col·locar la bandera arcoiris en un edifici públic infringeix l'obligació de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques prevista a l'article 103.1 de la Constitució.

El magistrat argumenta que el moviment LGTBI es refereix a "sigles que reuneixen diverses tendències sexuals que sustenten postulats diversos, entre ells els de l'anomenada ideologia de gènere, que no són pacífics i respecte dels que hi ha divisió a la societat, ja sigui per raó de creences o d'ideologia".

En aquest sentit, sosté que "una cosa és la consecució d'objectius inspirats, segons la llei, en principis plausibles com són els d'igualtat, respecte, inclusió i tolerància i una altra que una administració pública vagi més enllà del compliment d'aquests objectius prevists legalment" i vingui a abanderar -l'expressió és intencionada- uns postulats ideològics controvertits que hi ha després del símbol que desencadena el litigi”.