Espanya, a l'epicentre de la caiguda de naixements a Europa
Europa s'enfronta a una cruïlla demogràfica que exigeix respostes urgents i coordinades per revertir una tendència que compromet el futur
El nombre de naixements a la Unió Europea va assolir el 2023 el seu mínim històric, amb només 3,7 milions de nous naixements registrats, segons dades d'Eurostat.
Aquesta xifra, la més baixa des de l'inici de la sèrie històrica el 1961, representa un 5,5% menys que el 2022 i reflecteix el descens anual més gran des de la dècada de 1960. Espanya es troba entre els països més afectats, consolidant una tendència preocupant que abasta tota Europa.
En els darrers deu anys, Espanya ha experimentat una caiguda del 24,1% en el nombre de naixements, situant-se com un dels països amb més descens al costat d'Itàlia, Grècia i Polònia. Només el 2023, el país va registrar una de les taxes més baixes de natalitat de la seva història recent, agreujant un panorama ja marcat per l'envelliment poblacional i els desafiaments socioeconòmics que desincentiven la formació de noves famílies.
Contrast europeu
Mentre Espanya i altres països mediterranis lideren el descens, Malta s'erigeix com una excepció: entre el 2013 i el 2023, els seus naixements van augmentar un 10,7%, encara que en termes absoluts això representa només 4.462 naixements més. A l'altre extrem, Romania encapçala la caiguda anual amb una disminució del 13,93% en naixements respecte al 2022, seguida per Moldàvia, Polònia i la República Txeca, que també van registrar caigudes de doble dígit.
En termes absoluts, Alemanya continua liderant en nombre de naixements, amb 693.019 el 2023, seguida de França (678.511) i Itàlia (379.339). Tot i això, aquests tres països també van reportar descensos notables respecte a l'any anterior, amb variacions del 6,2% a Alemanya, 6,6% a França i 3,6% a Itàlia.
La caiguda de la natalitat planteja reptes crucials per al futur demogràfic, econòmic i social d'Espanya i d'Europa. Factors com ara la precarietat laboral, la manca de conciliació familiar i l'accés limitat a l'habitatge són obstacles que dificulten la decisió de tenir fills. En aquest context, sorgeixen preguntes sobre la sostenibilitat dels sistemes de benestar i la necessitat de polítiques públiques que fomentin la natalitat i donin suport a les famílies.
Europa s'enfronta a una cruïlla demogràfica que exigeix respostes urgents i coordinades per revertir una tendència que compromet el seu futur.
Escriu el teu comentari