Les persones d'origen magribina no denuncien actes discriminatoris contra elles per considerar-ho "inútil", segons Accem

Les persones d'origen magribí no denuncien actes discriminatoris contra elles per considerar-lo "inútil", "contraproduent" i pel "desgast emocional" que suposa, segons es desprèn de l'informe 'INFRA-D II: Més enllà de la denúncia', elaborat per Accem.

L?ONG, que ha presentat l?estudi a Barcelona, assenyala que aquesta investigació aprofundeix en el fenomen de la infradenúncia de la discriminació racial cap a la població migrant d?origen magribí.

A més, l'informe revela que la discriminació racial és un "obstacle significatiu" per a la integració de les persones migrants, ja que "impedeix que siguin percebudes com una part fonamental de la societat". A més, reflecteix que aquesta exclusió limita la seva capacitat d'adaptació i benestar, dificultant la creació de vincles comunitaris sòlids i la plena integració social, no només mitjançant l'accés a serveis bàsics com l'educació i la salut, sinó també a través de la construcció de una convivència activa i de la possibilitat de participar plenament a la vida social i comunitària.

En aquest sentit, l'estudi reflecteix que, davant d'aquestes actituds discriminatòries, les persones que les pateixen consideren que la reparació preferida a causa del dany percebut és l'entesa, que qui discrimina “comprengui el dany causat, demani disculpes i canviï perquè no li passi a ningú més".

Per contra, la denúncia formal no és considerada tant per a aquest fi, "ja que pot ser que s'obtingui una resolució favorable per a la víctima, però que aquesta no se senti reparada", especialment si la persona que ha proferit l'ofensa no considera que hagi actuat erròniament.

Pel que fa a la formalització de la denúncia, les persones la consideren "injusta" i "excloent", en percebre que les persones migrants i d'origen magribí seran tractades amb desconfiança per part de la policia. Segons l'estudi, "obrin una desigualtat de poder respecte a la resta de la població i perquè les persones amb menors recursos socioeconòmics no tenen el temps ni els recursos òptims per dedicar a aquest procediment".

Igualment, creuen que es tracta d'un procés "difícil" i "desgastant emocionalment" per la "manca d'informació i l'opacitat del propi procediment; i potencialment inútil i contraproduent per la dificultat de demostrar moltes vegades la discriminació".

De fet, l'ONG assegura a l'estudi que la denúncia formal es reserva només per als casos més greus (agressions físiques, destrucció d'objectes personals o privació de necessitats bàsiques) i en què la víctima considera que està en joc l'accés a drets imprescindibles.

"Per exemple si algú em colpeja, doncs policia, però d'esperar alguna cosa, no esperaré res. Jo com t'he dit només vull estar bé. No estaré 'és que he anat i no sé què, i per què no li he dit això, ai per què, hauria d'haver parlat', doncs no”, assegura una dona marroquina de 26 anys a Accem.

La investigació conclou que, per poder canviar aquest imaginari i fomentar l'ús de la denúncia formal, cal tenir en compte algunes recomanacions detectades. Entre elles, proposa que es garanteixi el dret a la "denúncia segura" de delictes d'odi per part de les persones en situació irregular, que es busquin vies ràpides per accelerar els processos i assolir una resolució i "posar per davant l'opció amb la que la víctima se senti reparada de debò".

Finalment, també s'aborda la necessitat d'una major difusió i sensibilització sobre la realitat de la discriminació racial, ètnica o xenòfoba per conèixer què és delicte i què no, on es pot acudir de manera segura per formalitzar la denúncia, facilitar-ne l'accés, amb quins recursos compten aquestes persones, i sobretot, què poden esperar dels diferents processos i mecanismes per decidir amb raons fonamentades si valen la pena.