Rosell compareix a la comissió que investiga l'Operació Catalunya'

La comissió del Congrés dels Diputats que investiga l'Operació Catalunya rep aquest dimecres 18 de desembre l'expresident del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, considerat per l'independentisme com una víctima de les investigacions afavorides per l'anomenada policia patriòtica sota el mandat de Mariano Rajoy.

Juntament amb el seu soci Joan Besolí i quatre persones més, Rosell va acabar sent absolt per l'Audiència Nacional de delictes de blanqueig de capitals perquè considera que les proves en contra no eren concloents. Tots dos van passar 22 mesos a la presó provisional acusats de conformar una estructura estable amb què haurien rentat prop de 20 milions d'euros.

L'expresident del Barça va presentar una querella contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo i altres comandaments de la Policia per l'anomenada Operació Catalunya perquè considera que havien tingut un paper fonamental en l'elaboració d'informes policials amb dades falses sobre ell. Però el mes de març passat la querella va ser arxivada amb l'argument que no hi havia prou indicis dels presumptes delictes que atribuïa els policies.

El nom de Rosell es va incloure a la llista de compareixents de la comissió d'investigació fa unes setmanes juntament amb el d'una altra desena de persones que es van sumar a les ja acordades quan aquest òrgan va iniciar els treballs.

Les sessions seguiran al febrer

Un altre dels nous compareixents va ser exministre veneçolà Nervis Gerardo Villalobos, que ja va comparèixer el 28 de novembre i, entre altres coses, va denunciar que la Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF) de la Policia va fer "informes falsos" sobre la seva persona i patrimoni i va assenyalar, en concret a l'agent 111.129.

Segons han avançat a Europa Press fonts parlamentàries, aquest policia serà el següent a ser interrogat pels comissionats, ja el 2025, previsiblement al febrer, ja que en principi la comissió no té intenció de demanar autorització per poder treballar al gener, que és inhàbil a efectes parlamentaris.