Nou escàndol d'assetjament sexual: 27 dones assenyalen el director de cinema Eduard Cortés

El director de cinema Eduard Cortés ha tornat a ser acusat d'assetjament sexual per 27 testimonis, recollits per El País, després que a l'octubre, la fotògrafa Silvia Grav fos primera a alçar la veu contra ell.

Les entrevistades, la majoria professionals del sector, inclouen actrius com Norah Alexandra Vega, Sofia Barco i Nicole León, a més de l'artista visual Eva Fàbregas i l'esmentada Silvia Grav. Segons elles, el cineasta aprofitava la seva posició a la indústria per oferir-los feina en les seves produccions a canvi de gravar-se nues, masturbant o realitzant altres pràctiques sexuals.

Les dones involucrades, les edats de les quals oscil·laven entre els vint i trenta anys en el moment de les converses, exceptuant dues que eren menors d'edat aleshores, reporten un període d'assetjament que abasta des del 2007 fins a l'octubre del 2024.

Grav, la primera a alçar la veu

Els testimonis van començar a aflorar després que Grav denunciés l'assetjament per xarxes socials. Cortés en contactava principalment a través d'Instagram, Facebook, Messenger i Fotolog. Encara que de vegades feia servir pseudònims, sempre acabava presentant-se amb el seu nom real i, en alguns casos, adjuntava enllaços al seu treball a Vimeo, amb el pretext de buscar actrius per a futurs projectes. Només tres de les entrevistades van acabar treballant-hi.

Entre les vint-i-set dones entrevistades, almenys quinze han iniciat tràmits per denunciar els fets, rebent assessoria jurídica i recopilant proves l'últim mes. Les entrevistades provenen de diferents ciutats, com Madrid, Barcelona, València, Màlaga, Sardenya, Los Angeles, Ciutat de Mèxic i Santiago de Xile.

Cortés, que ha dirigit projectes com Ni Una Más , una sèrie feminista sobre agressions sexuals, o La Última, sèrie en què va aparèixer Aitana Ocaña, ha ofert la seva versió a El País . En una conversa telefònica, el cineasta va respondre: “L'únic que puc dir és que jo vaig fer un projecte que es deia Ingrid, que estava vinculat a les xarxes socials, i vaig contactar amb moltíssima gent durant aquesta època”.

Posteriorment, va enviar una declaració per correu electrònic, en què aclaria: “Les converses en xarxes socials es van produir dins del que és hipotètic, buscant connexions entre la manera d'actuar del personatge i la nostra experiència personal. Mai no eren propostes explícites".