Rodrigo Rato, condemnat a 4 anys i 9 mesos de presó per blanquejar diners i defraudar Hisenda

L'exministre d'Economia del Govern d'Aznar i director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato , ha estat condemnat per l'Audiència Provincial de Madrid a una pena de 4 anys, 9 mesos i 1 dia de presó per tres delictes contra la Hisenda pública, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars en el marc de la causa sobre el presumpte increment il·lícit del seu patrimoni.

El tribunal de la Secció número 7, en una sentència de més de 1.100 pàgines de què ha estat ponent la mateixa presidenta Ángela Acevedo, aprecia dilacions indegudes pel temps que ha durat la causa, més de 9 anys, circumstància considerada com "molt qualificada pel que fa al delicte de corrupció i que comporta una rebaixa de pena.

El mateix Rato s'ha acostat a la seu de l'Audiència Provincial de Madrid a recollir la seva sentència, atès que la notificació era personal i no se'l pot substituir. En arribar, després de ser preguntat què esperava d'aquesta resolució ha respost als periodistes "que s'ho passin bé". A la sortida, després de conèixer la sentència, ha declinat atendre els mitjans.

A més de la pena de presó, Rato ha estat condemnat a multes per un total de més de 2 milions d'euros, i haurà d'abonar a la Hisenda Pública la quantitat de 568.413 euros, segons consta a la sentència que pot ser recorreguda davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.

La decisió de la sentència, a què ha tingut accés parcialment Europa Press, recull que l'exministre és absolt dels delictes fiscals dels quals acusava Fiscalia corresponents als exercicis del 2005, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2015 , mentre que sí que el condemna pels exercicis 2006, 2013 i 2014.

Amb aquesta condemna, fonts de la seva defensa avancen Europa Press que previsiblement no ingressarà a la presó perquè cap dels delictes superen els 2 anys de presó i tot el que és investigat és anterior a la reforma del 2015. Consideren que la resolució contrasta considerablement amb el que demanava Fiscalia abans de l'arrencada del judici --63 anys de presó--.

RESIDÈNCIA A WASHINGTON

Pel que fa a un dels delictes fiscals, el corresponent a l'exercici 2006, entén el tribunal que Rato, malgrat que residia a Washington perquè era director gerent de l'FMI, seguia mantenint tot el patrimoni i interès econòmic a Espanya i estava obligat a presentar les seves declaracions a Espanya com efectivament va fer. Indica a més que la Declaració Tributària Especial (DTE) que va presentar a l'empara del Reial decret llei 12/2012 del 30 de març --l'amnistia fiscal--, no incloïa la quantitat defraudada en aquest exercici.

L'Audiència Provincial condemna per la seva cooperació en dos d'aquests delictes fiscals i en el de blanqueig de capitals a Domingo Plazas, el soci del bufet 'Plazas Abogados' que va portar l'administració de la societat de l'exministre Kradonara que va vehicular els diners que tenia al exterior i amb què va signar un contracte amb Telefónica per un assessorament. La sentència diu que aquesta societat apareixia com la que prestava el servei quan realment ho feia Rodrigo Rato, que, en conseqüència, devia haver tributat per això.

A Plazas se li imposen penes que sumen 18 mesos de presó, amb multes de més de 155.000 euros, responent solidàriament amb Rodrigo Rato del pagament a la Hisenda Pública de la responsabilitat civil derivada d'aquests dos delictes fiscals. Fonts de la defensa de Plazas avancen a Europa Press que la seva actuació és incompatible amb la condemna, que només seria conforme a dret la seva íntegra absolució i avancen que interposaran recurs de cassació.

PORTUON I ELS CONTRACTES DE BANKIA

Igualment, el tribunal condemna Alberto Portuondo --considerat per Fiscalia testaferro de Rato-- pel delicte de corrupció entre particulars comès conjuntament amb Rodrigo Rato, en imposar tots dos l'elecció de les agències Publicis i Zenith perquè fossin contractades per Bankia per a campanyes publicitàries, per cobrar una comissió d'aquestes empreses.

El Tribunal imposa a Portuondo una pena de tres mesos i un dia de presó i una multa de la meitat de la comissió rebuda, la qual era, per a tots dos, d'un total de 2.022.154'52 euros, acordant, a més, el comís de la quantitat esmentada.

El tribunal absol en canvi la resta dels acusats per aquest delicte, tant els empleats de Publicis i Zenith i aquestes societats, com Teresa Arellano o José Manuel Fernández Norniella, persones de confiança de Rodrigo Rato que treballaven a Bankia, per entendre que els mateixos no van participar a l'acte corrupte. També resulten absolts Santiago Alarcó --excunyat de Rato--, respecte del delicte de blanqueig de capitals del qual se l'acusava, Ramiro Sánchez de Lerín --exdirectiu de Telefónica--, que ho estava en relació amb el contracte de Telefónica, sense que es declari per tant la responsabilitat civil daquesta entitat.

Pel que fa a Miguel Ángel Montero, un altre dels presumptes testaferros que va portar un temps la societat Kradonara, el tribunal també l'absol per entendre que no va tenir participació al delicte de corrupció entre particulars, i que no podia ser acusat de cap delicte fiscal. Tampoc no es condemna a Places Advocats, per no considerar acreditada la seva participació en els fets enjudiciats.

Fonts jurídiques consultades per Europa Press assenyalen que no hi ha termini perquè Advocacia de l'Estat o Fiscalia Anticorrupció interessin l'ingrés a la presó de Rato, però expliquen que el més habitual és que s'esperi la fermesa de la sentència atès que s'espera recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

FISCALIA DEMANA MÉS 63 ANYS

Cal recordar que la fiscal anticorrupció Elena Lorente interessava 63 anys de presó per a Rato i 42 milions de responsabilitat civil per haver defraudat el fisc. Indicava que l'exministre hauria mantingut des del 1999 un patrimoni ocult a la Hisenda Pública a través de diverses societats amb què hauria realitzat contínues activitats d'inversió financera mitjançant comptes bancaris a les Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit, entre altres llocs.

La Fiscalia recordava a més que Rato es va acollir el novembre del 2012 a l'amnistia fiscal i apuntava que va ometre qualsevol referència a diverses societats que posseïa declarant així un patrimoni a l'exterior de 115.333,50 euros i pagant a la Hisenda espanyola 11.533,35 euros.

Anticorrupció indicava que Rato, "lluny d'haver regularitzat ni administrativa ni, encara menys, penalment --la seva fortuna-- va utilitzar en realitat la declaració tributària especial (DTE) com un vehicle de blanquejament o neteja de les il·lícites quotes defraudades que arrossegava des de feia anys pel seu patrimoni exterior”.

Cal recordar que en aquest judici s'ha ventilat per a Rato la causa íntegrament, atès que el 2019 l'Audiència Provincial va decidir anul·lar el processament relatiu a la peça en què s'investigava el presumpte cobrament de 835.000 euros en comissions per part del que fos president del Fons Monetari Internacional i president de Caja Madrid per contractar la publicitat de Bankia per la seva sortida a borsa amb dues agències concretes. Per aquest assumpte, la Fiscalia sol·licitava quatre anys de presó.

LES ALTRES CAUSES DE RATO

Ja el setembre del 2020 el que va ser vicepresident de José María Aznar va conèixer la sentència de l'Audiència Nacional que l'absolia per la sortida a borsa el 2011 de Bankia, entitat que dirigia en aquestes dates. Prèviament a conèixer aquesta absolució, ja va ser condemnat per l'Audiència Nacional a quatre anys i mig pel cas de les targetes 'black' de l'extinta Caja Madrid, una sentència que va ser confirmada l'octubre del 2018 pel Tribunal Suprem i que el va obligar a entrar a la presó madrilenya de Soto del Real.