El nou mètode de Catalunya per lluitar contra els hackers

Espanya es troba en un moment crític a l'àmbit de la ciberseguretat. dificulta la coordinació davant d'amenaces cada cop més sofisticades i globals.

El retard en el llançament d'una agència centralitzada, que hauria de coordinar els fluxos de dades entre organismes autonòmics, establir estratègies comunes i col·laborar amb altres agències europees, posa de manifest les tensions internes al sector. Aquestes friccions no només afecten la relació entre les agències autonòmiques i l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), sinó també a la col·laboració entre l'INCIBE i el Centre Criptològic Nacional (CCN), clau per abordar els reptes de ciberseguretat a nivell nacional.

El context internacional ha intensificat la pressió sobre Espanya com a objectiu de ciberatacs. La guerra d'Ucraïna, iniciada el 2022, ha convertit el país en un dels principals blancs de 'hacktivistes' prorussos, motivats pel suport espanyol a Kíev. Segons el CCN, el 2023 es van identificar més de 90 grups de 'hacktivistes' prorussos i 60 col·lectius addicionals alineats amb Hamàs en el conflicte entre Israel i Palestina. Aquests actors, juntament amb altres grups cibercriminals i estatals, han disparat la incidència d'atacs, la majoria atacs de denegació de servei distribuïda (DDoS).

L'impacte d'aquestes activitats és evident a les xifres: el 80% de les denúncies a Espanya estan relacionades amb incidents fraudulents o activitats il·lícites a Internet. A més, l''Informe de Ciberamenaces i Tendències 2024' del CCN destaca com les ciberamenaces es concentren en els conflictes actius i les activitats de col·lectius 'hacktivistes'.

El model espanyol de ciberseguretat ha rebut fortes crítiques des de dins del sector. La dispersió d'organismes a múltiples agències dificulta el flux eficient de dades i intel·ligència, un problema assenyalat com a incoherent per experts, que comparen la centralització de l'exèrcit físic amb la fragmentació de l'àmbit cibernètic.

En un context global en què les amenaces digitals no respecten fronteres, les divisions internes debiliten la capacitat de resposta nacional. La creació d'una Agència Nacional de Ciberseguretat, que continua sense materialitzar-se, és vista com un pas imprescindible per superar aquesta situació.

Amb els conflictes armats de Rússia-Ucraïna i Israel-Hamàs com a teló de fons, el panorama de ciberseguretat a Espanya sembla cada cop més complex. Les tensions polítiques internes i l'augment exponencial dels ciberatacs reflecteixen la urgència de comptar amb un organisme centralitzat i estratègies unificades que enforteixin la posició del país en un escenari internacional marcat per la digitalització i els conflictes geopolítics.