Des del 2021 se sap que l'ús del català a les aules de Catalunya no arriba al 50%
Així ho va reflectir un informe de la Generalitat amb Cambray com a conseller d'ERC al càrrec.
La reculada de l'ús del català es va reflectir en un informe encarregat per la Generalitat quan el republicà Josep González Cambra era conseller.
El 2021 la Conselleria d'Educació que aleshores dirigia Josep González Cambray va fer públic un informe, juntament amb la Conselleria de Cultura , que reflecteix que només el 46,8% dels professors de quart de l'ESO es dirigeixen sempre o gairebé sempre en català a alumnat.
Una dada que vol dir que la meitat de l'equip docent (el 53,2%) admetia que utilitzava el castellà -de manera ocasional o freqüentment- per comunicar-se amb els seus estudiants en què és l'informe més actualitzat que hi ha sobre l'ús lingüístic del català a les aules catalanes.
A més, segons el mateix informe, els alumnes que es comuniquen en català amb els seus professors en aquest darrer any d'educació obligatòria encara és més baix: el 39,4% d'estudiants es dirigeixen sempre en català als seus professors.
L'ÚLTIM INFORME PISSA DEIXA EN EVIDÈNCIA QUE EL SISTEMA FALLA EN TAMBÉ EN MATEMÀTIQUES, LECTURA I CAPACITAT COMPRENSIVA
L'últim Informe Pisa i els resultats per a Catalunya van ser "catastròfics", situant-se a la cua de la resta de comunitats autonòmiques.
Després de donar-se a conèixer els resultats de l'informe PISA, la Generalitat i els experts van apuntar indiscriminadament a l'alt percentatge d'alumnes immigrants, per culpar-ne posteriorment la pobresa infantil i, finalment, la diversitat. Però més enllà dels despatxos, a les aules l'opinió és clara.
L'informe de referència internacional en educació, PISA, deixava al descobert una realitat que des de la Generalitat feia anys que intentaven amagar: els nens catalans ja no només deixaven de despuntar en anglès o matemàtiques, sinó que Catalunya lidera la caiguda en matemàtiques i lectura, a la cua de la resta dautonomies. A més a més, PISA alertava del baix nivell de comprensió lectora dels alumnes. Ara tot són presses.
Mentrestant, els directors d'escoles d'alta complexitat educativa es queixen de la manca d'ajuda per part del Departament i de les necessitats insatisfetes dels alumnes, com els que tenen dificultats amb el llenguatge.
Els professors també coincideixen que una de les causes d'aquest desastre són els canvis de currículum i la diversitat dels alumnes, que cada cop tenen necessitats més individualitzades. Les queixes del professorat s'han multiplicat, sobretot ara que la societat els assenyala com a culpables dels resultats pèssims de l'informe. És per això que, des dels centres educatius, els seus directors han alçat la veu per reclamar a la Conselleria més recursos . Entre les principals reclamacions dels directors, hi ha la necessitat de més personal especialitzat i de suport psicosocial. Consideren que està bé que els professors tinguin eines per bregar amb situacions complexes, però que aquest pes no ha de recaure únicament sobre ells. Entendre les realitats de cada nen és necessari, però a l'hora d'oferir un currículum adaptat i una atenció individualitzada, els professors es veuen sobrepassats . Per aquest mateix motiu, una altra de les reivindicacions per les quals els docents catalans fa anys que alcen la veu és la reducció de les ràtios.
Fonts del professorat expliquen que s'ha arribat a un punt crític on cal reprendre i reforçar l'aprenentatge bàsic, recuperar hàbits com el de la lectura i insistir en l'escriptura en etapes inicials.
Escriu el teu comentari