Surt a la llum una nova agressió sexual als mitjans de comunicació de Catalunya: Com acabar amb aquesta xacra?

La periodista Ana Polo, coneguda pel seu activisme i la defensa dels drets de les dones, ha denunciat aquest dimarts un episodi d'agressió sexual patit fa deu anys. Segons el seu testimoni, el comunicador de RAC1, Quim Morales, la va assaltar amb un petó no consentit durant la seva etapa com a becària al programa que ell dirigia, després d'un dinar d'empresa.

Polo descriu el fet com un clar abús de poder en un entorn laboral on les dones joves solen sentir-se especialment vulnerables. Un abús de poder en un context en què Polo explica que volia fer les coses el millor possible, i acontentar el màxim possible als seus superiors, per poder acabar sent contractada.

 

 

 

 

 

Veure aquesta publicació a Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicació compartida per CRÍTIC (@sentitcritic)

Davant d'aquesta denúncia, Morales va reaccionar al programa Catalunya Informació, admetent i lamentant l'incident, i recalcant que la seva intenció mai va ser danyar ni incomodar. Concretament, va expressar que “no la vaig agredir. Bé, si ella ho diu, serà que sí. Ens vam fer un petó un dia que tornàvem d'un dinar i ja està. Em sap molt malament el mal que li hagi pogut causar i del que jo no n'era conscient. Em sap greu que per aquest mal comportament, que admeto, l'Anna ho hagi passat malament.

Com que es tracta d'un fet ocorregut fa una dècada, sorgeixen dubtes sobre possibles repercussions legals, especialment considerant que, en aquella època, els codis socials i laborals no incloïen mesures tan estrictes com les actuals contra l'assetjament i les agressions sexuals. Tot i això, el cas revifa una discussió urgent sobre l'ús del poder en les relacions laborals i com abordar denúncies tardanes.

La recent condemna el periodista Saül Gordillo per una agressió sexual

Aquest cas se suma a la condemna recent del periodista Saül Gordillo, exdirector del medi ja desaparegut El Principal, que ha estat sentenciat a un any de presó per fer tocaments no consentits a una noia a la sala Apolo de Barcelona. La víctima, també becària al mitjà dirigit per Gordillo, va denunciar els fets ocorreguts el 2021, cosa que va portar a un procés judicial que va concloure amb la condemna del comunicador a finals del 2024 d' un any de presó.

Cal recordar que, malgrat la condemna, Gordillo continua treballant en un mitjà de comunicació, El Punt Avui. Després de conèixer-se la condemna, el director del mitjà, Joan Vall Clara, va escriure en una columna que “insinuen que no hauria d'escriure al diari. Insinuen que li he de retirar el dret a la feina ia guanyar-se la vida amb dignitat. Però no ho faré. Estic aquí per evitar tota mena d'abusos. Treure-li la feina seria un d'ells. a través de la pena i tindrà dret a una segona oportunitat, com tot ciutadà.

En definitiva, tots dos casos, els de Quim Morales i Saül evidencien un patró recurrent: les joves en posicions laborals precàries són especialment vulnerables als abusos de poder als mitjans de comunicació.

Protocols i recursos per a víctimes

Quan es denuncia una agressió sexual a l'àmbit laboral, els protocols interns de les empreses s'han d'activar de manera immediata. A Catalunya, la Generalitat, mitjançant el seu programa d'igualtat, ha establert que totes les empreses han d'adoptar protocols per garantir entorns laborals segurs i lliures de violència. Aquest tipus d'iniciatives representen un avenç important, però només seran efectives si es combinen amb un canvi cultural profund que prioritzi el respecte i l'equitat.

Les víctimes poden recórrer també a serveis públics com l'Institut Català de les Dones, que ofereix assessorament legal i suport psicològic. Altres recursos inclouen les línies d'atenció a víctimes de violència de gènere (900.900.120) i les unitats especialitzades dels Mossos d'Esquadra.

CatalunyaPress ha implementat un protocol avalat per la Generalitat que obliga a prendre mesures preventives i monitoritzar possibles casos d'agressions sexuals al seu entorn laboral. Aquesta mesura forma part d‟un pla més ampli que inclou formació obligatòria per a tot el personal.

Millor prevenir que guarir

Per resoldre aquesta xacra i que els mitjans de comunicació passin a ser espais segurs per a les dones i particularment les estudiants en pràctiques, és essencial centrar el focus en els potencials agressors. Per prevenir, l'educació juga un paper fonamental en la prevenció de les agressions sexuals. Diversos estudis destaquen la importància d'ensenyar des d'edats primerenques conceptes com el consentiment i el respecte pels altres. A nivell laboral, la formació en igualtat i diversitat pot reduir significativament els casos d'abús.

És crucial que els potencials agressors rebin una educació enfocada a l'autoconsciència i l'impacte dels seus actes, evitant que les dones siguin sempre els qui carreguin amb el pes de denunciar i reviure les seves experiències traumàtiques.