El decret 11/2020: Què és i per què hi ha hagut una manifestació contra ell?

Aquest dissabte, 20 persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per manifestar-se contra el decret 11/2020 , que impedeix desnonar persones en situació de vulnerabilitat. Convocada per l´Associació de Propietaris d´Habitatge contra la Inseguretat Jurídica (APROVIJ), la protesta ha comptat amb la presència de propietaris d´habitatges que exigeixen la derogació d´aquesta normativa. La presidenta d'APROVIJ, Katy Díaz, ha criticat que "la paraula vulnerable val més" que les escriptures de propietat, i ha assenyalat que aquest decret està perjudicant el mercat del lloguer.

Què és el decret 11/2020?

El decret 11/2020 és una normativa del Govern espanyol , instaurada durant la pandèmia de la covid-19 l'any 2020, l'objectiu principal de la qual és protegir les persones vulnerables davant dels desnonaments. Aquest decret estableix que no es poden executar desnonaments si la persona o família afectada es troba en una situació de vulnerabilitat econòmica, sense que hi hagi una alternativa habitacional viable.

El decret 11/2020 dicta que, perquè un desnonament sigui suspès, la persona afectada ha de demostrar la situació de vulnerabilitat. Aquesta normativa s'aplica als llogaters d'habitatge habitual que no poden fer front al pagament del lloguer a causa de la pèrdua d'ingressos relacionada amb la pandèmia. A més, estableix que les administracions públiques han d'oferir solucions habitacionals per a les persones en risc de perdre casa seva.

El decret va ser aprovat pel Govern espanyol el març del 2020 , com una mesura d'emergència per mitigar l'impacte social i econòmic de la pandèmia. Des de la seva instauració, ha estat prorrogat en diverses ocasions, l'última el desembre de 2024, a causa de la persistència de la crisi habitacional i econòmica al país.

Beneficiaris i perjudicats

Els principals beneficiaris del decret 11/2020 són les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, que gràcies a aquesta normativa poden evitar el desnonament i mantenir el seu habitatge habitual També s'hi inclouen aquells afectats per situacions de violència de gènere o amb menors a càrrec. , els qui tenen prioritat en laplicació daquesta mesura de protecció.

Entre els principals crítics del decret hi ha els propietaris d'habitatges, que consideren que la normativa els deixa desprotegits davant de llogaters morosos o situacions d'ocupació il·legal. Argumenten que la impossibilitat de desnonar afecta negativament el mercat del lloguer, ja que molts propietaris prefereixen no posar els seus habitatges de lloguer per por de no poder recuperar-los, cosa que redueix l'oferta i encareix els preus.

Des de la implementació, el decret 11/2020 ha suscitat diverses manifestacions i debats públics. Els propietaris d'habitatges, representats per associacions com APROVIJ, han organitzat diverses protestes al llarg dels anys, exigint la derogació de la norma i denunciant-ne l'impacte al mercat immobiliari. Aquestes manifestacions s‟han intensificat a mesura que el decret s‟ha prorrogat i els seus efectes s‟han prolongat en el temps.

Propostes de modificació

Diversos grups polítics i organitzacions han proposat modificacions al decret per equilibrar la protecció dels llogaters vulnerables amb els drets dels propietaris. Algunes de les propostes inclouen establir un límit temporal a la suspensió de desnonaments o crear fons de compensació per als propietaris afectats.

El decret 11/2020 s'emmarca en una sèrie de mesures similars adoptades per altres països durant la pandèmia per evitar una crisi habitacional. Tot i això, la seva aplicació a Espanya ha estat objecte d'un debat més intens a causa de les particularitats del mercat immobiliari i la tradició legal al país.