Atemptats del 17-A a Barcelona: documents del CNI revelen desconfiança cap a Es Satty

La documentació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) desclassificada pel Consell de Ministres del 23 de desembre passat sobre els atemptats gihadistes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i remesa a la comissió del Congrés que investiga aquests atacs, inclou diversos informes del centre que constaten la desconfiança dels agents que el van tractar cap a l'imant de Ripoll Abdelbaki Es Satty, a qui no concedeixen "cap fiabilitat" pel que van acabar descartant-lo com a eventual col·laborador.

El CNI el va entrevistar en tres ocasions el 2014, mentre estava a la presó a la presó del Castelló per tràfic de drogues, per sondejar què sabia exactament sobre els detinguts en l'operació antijihadista batejada com 'Chacal', que havia tingut lloc a Catalunya a 2006 i que van acabar sent posats en llibertat.

També el van entrevistar per conèixer quina informació podia tenir sobre “l'àmbit radical o terrorista”. Ell va voler saber per què s'usaria la informació que proporcionés i va acceptar "facilitar" els seus coneixements sobre els assumptes que interessaven als agents, segons consta en els documents remesos al Congrés, als quals ha tingut accés Europa Press.

És Satty va identificar alguns dels detinguts en fotografies que li van mostrar i va donar alguna informació sobre aquests, però no va aportar cap sobre els "presos radicals" i el seguiment que feien de la doctrina islàmica, al·legant que no coneixia cap "destacable" que la seguís de manera "estricta".

"En tot moment l'actitud des Satty és de desconfiança envers els seus interlocutors. Cal mantenir una gran cautela. És un individu del qual no es té cap fiabilitat i confiança", postil·la el CNI a l'informe sobre l'entrevista mantinguda el 24 de setembre abril del 2014, on també destaquen que "eludeix" aprofundir sobre els assumptes que comenta. "Quan se li demana que continuï sol quedar-se callat", expliquen.

Un individu molt opac i desconfiat

Prèviament, després del matx datat el 31 de març, ja l'havien definit com "un individu força intel·ligent i desconfiat" que "intenta jugar amb els seus coneixements". "Un altre aspecte important a valorar és que seria d'interès fer un buidatge total dels seus coneixements, qüestió que es va plantejar des de la primera entrevista, però atès la personalitat del subjecte, tracta d'eludir", apunten al document redactat després de la seva segona trobada amb ell.

Els agents del CNI que van parlar amb ell el veien des del primer moment com una "persona molt opaca" que amb prou feines mostrava "interès per res" i es mostrava "molt desconfiat".

A més, s'ha desclassificat una anàlisi grafopsicològica del 2 de maig de 2014, en què el CNI conclou que Es Satty té "una intel·ligència alta" i "molt bona memòria" i és una persona "propensa a la insinceritat, a l'excés de tàctica" ia deliberacions contaminades per idees superficials”. "Tindrà tendència a dir el que volen sentir els altres. Té les idees clares, treballa per a ell i va per lliure a causa de la seva alta independència", adverteixen.

També s'ha remès al Congrés el contingut de la compareixença que el llavors director del CNI Félix Sanz Roldán va protagonitzar a porta tancada davant de la Comissió de Despeses Reservades de la Cambra, on donava compte dels contactes amb Es Satty.

Tendència a l'engany

Sanz Roldán va deixar clar que cap moment en aquestes entrevistes del 2014 es va "apreciar cap indici que pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització" i després, aquestes converses i l'anàlisi grafopsicològica, en què es va demostrar la seva "tendència a l'engany" , va quedar invalidat "per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI".

Segons va narrar, després de la sortida de presó se li va sotmetre a un nou "control de les seves activitats" però tampoc d'aquí va sortir "informació sobre relacions d'interès" per al CNI en l'àmbit de la lluita contra el gihadisme ni per descomptat "converses, activitats o contactes que permetessin deduir l'existència d'un pla per executar atacs terroristes a Espanya ni a qualsevol altre lloc”.

Magnífica col·laboració amb els Mossos

Tot i això, ell sí que va mantenir algun contacte telefònic esporàdic amb personal del centre --doncs li havien proporcionat un número de telèfon a la presó per si tenia alguna cosa per explicar--. Aquests contactes van ser a iniciativa seva, però "en cap cas no va proporcionar informació d'un mínim interès". El CNI va decidir abandonar el seguiment de les seves activitats i dos mesos després, el febrer del 2015 es va traslladar a Ripoll.

A més, Sánz Roldán va dedicar part de la seva compareixença a posar en valor l'"antiga i molt productiva" relació entre el CNI i els Mossos d'Esquadra. Segons ha explicat, entre les seves respectives unitats de lluita contraterrorista s'havia aconseguit un "molt elevat" nivell de confiança i la seva col·laboració "ha arribat a la seva expressió més alta" en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils.