Blue Monday: la veritat darrere del dia més trist de l'any

El Blue Monday realment marca el dia més trist de l'any ? Aquesta data, que cau el tercer dilluns de gener, ha generat debats intensos des de la seva aparició, cap al 2005. Encara que milions de persones arreu del món associen aquest dia amb sentiments de tristesa i desànim, la realitat darrere aquest fenomen és més complexa del que sembla .

De fet, allò que va començar com una estratègia de màrqueting s'ha convertit en un fenomen cultural que mereix una anàlisi més profunda.

Els orígens: entre ciència i màrqueting

El concepte del Blue Monday , conegut com "el dia més trist de l'any", té les seves arrels en una estratègia de màrqueting ideada el 2005 per l'agència Porter Novelli per a Sky Travel. Aquesta campanya va sorgir com a resposta a la baixa de reserves de viatges el gener de 2004, utilitzant una suposada fórmula matemàtica desenvolupada per Cliff Arnall, aleshores professor del Centre de Formació Permanent de la Universitat de Cardiff.

La fórmula controvertida

L'equació d'Arnall, dissenyada per identificar el dia més trist de l'any, va incloure variables com:

• Clima (W)
• Deutes nadalencs (D)
• Salari mensual (d)
• Temps des de Nadal (T)
• Nivells de motivació (M)
• Necessitat d'actuar (Na)

Encara que presentada com a científica, aquesta fórmula tenia un propòsit clarament comercial. Porter Novelli va distribuir el comunicat a diversos acadèmics, oferint compensacions econòmiques per avalar-la. Arnall va ser l'únic a acceptar, cosa que va consolidar el Blue Monday com un fenomen publicitari més que científic.

Crítiques de la comunitat científica

Des de la seva creació, la fórmula va ser àmpliament desacreditada per experts:

• Dean Burnett, neurocientífic, la va qualificar de ser "una farsa" amb "mesures arbitràries i impossibles de quantificar".
• Ben Goldacre va assenyalar la manca de sentit matemàtic.

La Universitat de Cardiff va aclarir que Arnall no tenia un vincle acadèmic rellevant i posteriorment ell mateix es va sumar a la campanya #StopBlueMonday per desmentir-ne la creació.

Impacte cultural i comercialització

Tot i la seva falta de rigor científic, el Blue Monday va guanyar popularitat global gràcies als mitjans i les xarxes socials. Cada gener, hashtags com #BlueMonday dominen les converses, mentre marques aprofiten la data per llançar campanyes motivacionals i ofertes. Tot i això, aquesta comercialització trivialitza problemes seriosos com la depressió, alerten especialistes en salut mental.

Factors reals que influeixen...

Encara que el Blue Monday no té fonament, hi ha elements que afecten l'estat d'ànim a l'hivern:

Clima Hivernal
La manca de llum solar altera el ritme circadià i redueix els nivells de serotonina, incrementant la producció de melatonina. Això provoca fatiga, canvis a la gana i tristesa temporal.

Estrès Financer
La despesa excessiva en festes nadalenques genera estrès econòmic, amb un impacte directe en la productivitat laboral i el benestar emocional.

Efectes Post-Nadalencs
Després de la hiperactivitat social del desembre, el gener porta calma, cosa que afecta els nivells de dopamina i serotonina, causant sentiments de malenconia en un 27% de les persones.

Depressió estacional: és real

Mentre el Blue Monday és pseudociència, el trastorn afectiu estacional (TAE) és una forma de depressió real, recurrent a l'hivern. Afecta entre l'1% i el 10% de la població, amb símptomes com:

• Fatiga persistent
• Canvis a la gana i somni
• Pèrdua d'interès

El TAE està relacionat amb l‟alteració del ritme circadià i la disminució de serotonina. Estudis recents mostren que les persones amb TAE presenten secreció perllongada de melatonina a l'hivern i nivells baixos de triptòfan, exacerbant els símptomes.