Qui és Eudald Vilamajó Campà? i perquè no hem d'usar el terme "feixisme d'esquerres"
El suposat agressor a un militant d'Aliança Catalana aquest dissabte en una carpa informativa del barri de les Corts, Barcelona, amb "altres companys" del sector radical d'ARRAN - LA CUP, ha creat tota una onada de comentaris d'indignació entre ells, un adjectiu molt poc encertat
Eudald Vilamajó Campà, ha sonat amb força aquest cap de setmana per ser, segons les imatges i vídeos a la xarxa social com X (antic Twitter), com el presumpte agressor a un militant d'Aliança Catalana, en una carpa informativa del partit al barri de les Corts, a Barcelona, el qual va haver de ser ingressat pel cop rebut. Aquest "senyor" és portaveu d'Endavant Bages, una organització política de l'esquerra independentista catalana que forma part de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Vilamajor s'ha consolidat com una figura destacada a la comarca del Bages, reconegut pel compromís amb els drets socials, la llengua catalana i la independència dels Països Catalans. Si bé, hi ha un fenomen social que els més puristes, com aquest professor en política de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens, que en un post a X, ens fa reflexionar dir les coses pel seu nom:
"La violència política és comuna a tots els extremismes violents, L'atac contra Aliança Catalana de Sílvia Orriols amb un ferit greu ho ha fet gent d'extrema esquerra afí a la CUP. No és feixisme d'esquerres. Deriven d'un altre totalitarisme: "el comunisme estalinista”, així, doncs el que ha passat dissabte no té res de feixisme, sinó d'estalinista. Però per què se'n diu així? El comunisme estalinista és un corrent polític i econòmic que es va desenvolupar sota el lideratge de Stalin a la Unió Soviètica, especialment entre els anys 1924 i 1953. El règim estalinista és conegut per la seva brutal repressió. Les purgues polítiques van eliminar opositors reals o percebuts, tant dins com fora del Partit Comunista; i com LA CUP s'identifica amb el corrent" comunista", doncs, el més políticament corrent és aquesta definició.
Escriu el teu comentari