VÍDEO: L'ICAB demana canviar la llei per expulsar els okupes en un màxim de 48 hores

Que la llei deixi d'emparar les okupacions il·legals. Aquesta és la idea principal sobre la qual gira el segon Congrés contra l'Ocupació Il·legal que s'ha engegat aquest dimarts 28 de gener a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), amb taules de debat centrades en aquesta temàtica i amb una sèrie de propostes, tant des de l'àmbit penal com civil, per combatre aquest fenomen.

En la seva benvinguda, Jesús María Sánchez García, degà de l'ICAB, ha assegurat que és una problemàtica que existeix i que les administracions no poden donar l'esquena. "No es tracta de criminalitzar conductes, volem tenir mitjans dissuasoris, que permetin l'expulsió immediata d'una persona que hagi okupat delinqüencialment o il·legalment l'habitatge que és propietat d'una tercera persona. Ha passat en contra de la seva voluntat", ha apuntat.

Cal destacar que els col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga rebutgen que els okupes puguin al·legar vulnerabilitat econòmica a una bateria de reformes legislatives.

Els canvis a la legislació penal

En la seva intervenció, l'expert en dret administratiu Pablo Feu Fontaiña ha assegurat que "el problema és prou greu perquè no se li doni més l'esquena". I és que les dues modificacions que reclama ICAB és que s'asseguri "la devolució immediata d'immobles ocupats il·legalment" i que "s'eviti la suspensió de desallotjaments argumentant vulnerabilitat social, delegant aquesta responsabilitat a les administracions públiques (a serveis socials)".

Com s'aconseguiria? Amb una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que inclogui "la introducció de mesures cautelars urgents per al desallotjament d'okupes en un termini màxim de 48 hores des de la denúncia".

També es vol canviar l'article 544 sexies LeCrim, que hauria de servir per "permetre que els jutges dictin desallotjaments immediats i tornin la possessió al propietari legítim".

ICAB també vol que s'incloguin els "delictes d'usurpació i violació de domicili en els procediments de judici ràpid, agilitzant el procés judicial".

El marge de millora a l'àmbit civil

Com que l'okupació il·legal causen "problemes de convivència, el deteriorament de l'entorn i la pèrdua de valor immobiliari", aquestes reformes que reclama l'ICAB "busquen equilibrar el dret a la propietat amb la protecció de les persones vulnerables, responsabilitzant les administracions públiques de les solucions habitacionals".

Aquí entraria la via civil, que segons el parer dels col·legis també s'hauria de plasmar amb reformes a la LECrim. Els canvis a la llei que demanen contempla l'"adaptació de procediments per diferenciar clarament entre incompliments contractuals i okupacions il·legals", l'"eliminació de tràmits que dilatin els processos de recuperació d'immobles okupats i la "introducció de mesures cautelars que permetin el desallotjament immediat d'okupants il·legals, incloent-hi comunitats de propietaris afectades".

En aquest sentit, també reclamen canvis a la Llei de Propietat Horitzontal , perquè les comunitats de propietaris tinguin "eines per actuar contra activitats perjudicials o il·legals dels okupants ". Així, aquesta hauria de "permetre demanar mesures cautelars, com ara el cessament d'activitats o el desallotjament de l'immoble".

"Els ajuntaments actuen amb doble cara"

Un dels ponents de la jornada ha estat Javier Fuertes López, magistrat del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Pamplona . El jutge ha començat la seva intervenció lamentant que a l'actual Llei d'Habitatge "no s'esmenta ni una sola vegada els ajuntaments" .

"Els jutges, ens agradin o no, treballem amb les lleis que tenim", ha continuat, posant un exemple amb què s'ha trobat diverses vegades al llarg de la seva carrera a la magistratura.

"Pot arribar una petició de desallotjament per part del departament de Patrimoni d'un ajuntament, per expulsar uns okupes, però alhora hi ha un certificat de vulnerabilitat per part d'un altre departament del consistori", detalla, apuntant que "els ajuntaments actuen amb aquesta doble cara".

De la mateixa manera, el magistrat Fuertes López afegeix que “les peticions s'han de resoldre com més aviat millor”, encara que lamenta també que "els jutges moltes vegades no fem més perquè no podem".

Tolerància social?

Per part seva, José María García Gómez, viceconseller d'Habitatge, Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, ha posat sobre la taula que, amb el pas del temps, "la societat ha desenvolupat una certa tolerància cap a l'okupació, permesa pels poders públics".

"L'okupació no pot ser la tercera via per accedir a un habitatge, després del lloguer i la compra", ha continuat García Gómez, que ha assenyalat que des del govern autonòmic madrileny volen "ajudar els ciutadans a recuperar els seus béns si se'ls han usurpat".

Per això, des de juliol de 2022, la Comunitat de Madrid té en marxa una iniciativa anomenada 112 Ocupació, atenció telefònica perquè "els perjudicats tinguin a la seva disposició tots els recursos públics disponibles de l'administració autonòmica per fer front a aquest fenomen de delictes contra la propietat privada".

"És d'emergència actuar sobre aquesta situació"

Un dels ponents que ha posat sobre la taula un missatge més contundent ha estat José María Escolástico Sánchez, vicepresident de l'Associació de Promotors i Gestors Públics d'Habitatge i Sòl.

"Actualment hi ha unes 230.000 persones en habitatges okupats al conjunt d'Espanya. La meitat d'elles, aproximadament, són a Catalunya ", ha assenyalat, assegurant que "és d'emergència actuar sobre aquesta situació". "No fer res és condemnar aquestes persones a viure a la indigència", ha afegit.

Escolástico Sánchez també ha denunciat que "el 80% de les okupacions són en habitatges de propietat pública o d'entitats financeres", alhora que ha lamentat que "la producció d'habitatge públic a Espanya és residual".

De la mateixa manera, ha llençat una reflexió que, per a molts, cau pel seu propi pes. "Els habitatges públics buits s'okupen perquè estan buits", ha assenyalat, alhora que ha dit que "a Espanya el problema no se solucionarà sense una llei específica".

"No podem criminalitzar la pobresa"

La sessió ha seguit amb el tractament de la problemàtica des del punt de vista civil. En aquest sentit, Estela Bergel, lletrada de l'Administració de Justícia i Lletrada directora del SAC Civil i Penal de Barcelona, ha xifrat en gairebé 2.000 (1.983, per ser exactes) la quantitat de propietaris que van recuperar una propietat okupada durant l'any passat a la capital de Catalunya.

Per la seva banda, l'advocada Esther Lorente ha volgut començar la seva intervenció dient que “no podem criminalitzar la pobresa”. La lletrada ha assegurat, de forma reiterada, que és "una qüestió d'estat", dient que s'està generant una "alarma social" que fa que molts petits propietaris no posin el seu habitatge al mercat de lloguer.

"Si el que passa és delicte, doncs és delicte, però si és morositat, és morositat", ha afegit, fent una reflexió al col·lectiu. "Com a advocats, hem de ser més curosos i coherents", ha apuntat.

La benvinguda al Congrés