VÍDEO | "Vivim en una il·lusió de llibertat": Marta Peirano alerta del control algorítmic a les nostres vides

La vigilància s'ha normalitzat en el nostre context social sota l'atractiva disfressa de la llibertat. Segons Marta Peirano, periodista i escriptora especialitzada en l'esfera digital, aquesta forma de control invisible genera una il·lusió d'autonomia, mentre que, com a contrapartida, els sistemes tecnològics digitals atresoren dades i modelen els nostres comportaments i així ho ha explicat a .El Cafè de l'Observatori Social de la Fundació La Caixa.
 

|
Designer
El Control social i els algorismes. Foto creada amb IA

 

Des del punt de vista antropològic, aquesta manera de controlar les nostres conductes redefineix la nostra identitat, que és modulada per algorismes que prediuen els desitjos i emocions de la ciutadania. Des del punt de vista psicològic, la contínua vigilància digital pot provocar ansietat, aïllament i esgotament , afectant així la nostra capacitat d'actuar amb autèntica llibertat, que és transformada en un parany de control.

On ha quedat la nostra llibertat? Marta Peirano, a la seva xerrada "L'era dels algorismes", ofereix una visió crítica i perspicaç sobre com la tecnologia, i en particular els algorismes, estan modelant la nostra realitat.

 

Els Algorismes: Intermediaris de La nostra Realitat

Peirano destaca com els algorismes actuen com a intermediaris en gairebé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana, des de les notícies que consumim fins a les interaccions socials. Aquests sistemes de presa de decisions automatitzades, presents en plataformes com Twitter, Facebook, YouTube i Instagram, "comissarien" el contingut que veiem, creant una experiència personalitzada per a cada usuari .

Les "bombolles de filtre" ens aïllen de perspectives diferents: El Poder Ocult de les Plataformes Digitals


Aquesta personalització algorítmica, segons Peirano, contribueix a la polarització . En rebre informació que confirma les nostres creences, es creen “bombolles de filtre” que ens aïllen de perspectives diferents, dificultant el debat i la comprensió mútua.

Peirano emfatitza que la tecnologia està dissenyada amb objectius específics, i aquests mai no són neutrals. Posa l'exemple de com els telèfons mòbils "incentiven" l'ús de la petjada digital per desbloquejar el dispositiu, ja que aquesta dada biomètrica és més valuosa que un número de telèfon o una adreça postal.

A la xerrada Peirado adverteix sobre l'evolució de la interfície cap a una "veu al nostre cap", amb l'objectiu que interactuem constantment amb models de llenguatge a través de dispositius com a auriculars.

Cap a una relació permanent amb la IA?

L'avenç de la intel·ligència artificial no sols busca facilitar la interacció amb la tecnologia , sinó convertir-la en una companya constant en una conversa contínua amb la tecnologia .

L'objectiu és que, en lloc de només escoltar podcasts o consumir contingut passivament, interactuem de manera constant amb models de llenguatge personalitzats , dissenyats per respondre les nostres preguntes i guiar-nos en el dia a dia. En altres paraules, la IA vol convertir-se en una veu permanent al nostre cap .

Aquest canvi podria redefinir com aprenem, com prenem decisions i com experimentem la realitat , però també planteja seriosos interrogants sobre la privadesa, l'autonomia i la influència que aquestes tecnologies poden tenir a la nostra vida diària.

L'experta a més compara la relació amb la tecnologia amb un "gaslighting", on se'ns ofereix un servei gratuït a canvi de les nostres dades. cosa que podria portar a un control social massiu.
L'autora estableix una analogia entre la crisi climàtica i la privadesa. En tots dos casos, la sensació d'impotència individual genera frustració i resignació.

La tecnologia ens salvarà? Marta Peirano desmunta el mite de la IA com a solució a la crisi climàtica.

Peirano analitza la relació entre la crisi climàtica i la intel·ligència artificial, desmuntant el mite que la tecnologia ens salvarà. Critica l'impacte ambiental de la IA, amb un alt consum d'energia, aigua i recursos minerals.
L'acumulació de dades per part de grans corporacions no només limita la llibertat individual , sinó que representa una eina poderosa per a governs i empreses que busquen controlar el comportament social . Un Estat o una corporació que vigila constantment els seus ciutadans i usuaris té el potencial de manipular eleccions, influir en decisions econòmiques i restringir la llibertat dexpressió , erosionant així les bases de la democràcia.

La Tecnologia a Mans de l'Interès Públic

Vivim en una era on la tecnologia té el potencial de millorar les nostres vides de manera extraordinària , però també de controlar-nos i explotar-nos si no es gestiona amb ètica i responsabilitat.

Marta Peirano conclou amb una crida a l'acció: la tecnologia ha d'estar en mans d'institucions que treballin a favor de l'interès públic i no només de corporacions que tenen com a objectiu la monetització i el control de dades.

El desafiament de la nostra era no és només com avancem en intel·ligència artificial , sinó com garantim que aquest avenç beneficiarà tota la humanitat i no només uns quants . La clau és establir regulacions, marcs ètics i una major consciència social sobre els riscos i oportunitats que ens brinda aquesta nova era dels algorismes.

La xerrada de Marta Peirano és una crida datenció sobre la necessitat de ser conscients del poder dels algorismes i la tecnologia en general. Ens convida a qüestionar la neutralitat d'aquestes eines ia exigir més transparència i control sobre com s'utilitzen les nostres dades. A més, planteja la necessitat d'un debat públic sobre el paper de la IA a la societat i el seu impacte al medi ambient.

📌 Per saber-ne més:

 

El Cafè de l'Observatori Social: Reviu la xerrada de Marta Peirano

 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA