Els pitjors dies de l'esquerra: el rebuig al 'woke' porta els joves catalans cap a la ultradreta

La transformació ideològica de la joventut mundial està prenent una direcció inquietant. Les dades més recents apunten que la Generació Z, la que actualment abraça joves entre 18 i 26 anys, està virant perillosament cap a la ultradreta. Això no és només un fenomen global: també està afectant els joves catalans. L'aclaparadora victòria de Donald Trump als Estats Units, que va basar gran part de la seva campanya a rebutjar el que la ultradreta anomena 'woke', ha desencadenat una onada de desconfiança i rebuig cap al progressisme que està calant profundament en molts països. A Catalunya, el fenomen es reflecteix a l'ascens de partits ultradretans com Aliança Catalana i en la crescuda de moviments que ataquen frontalment el discurs progressista i els drets LGTBI+.

La ultradreta, el nou discurs dominant

En els darrers anys, polítics com Trump, Giorgia Meloni, Javier Milei i els dirigents de l'AfD a Alemanya han aconseguit conquerir un electorat jove que se sent cada cop més atret pel seu discurs antiprogre. Amb l'insult 'woke', ara en la boca de tots, l'extrema dreta ha sabut capitalitzar el descontentament juvenil cap a un sistema que perceben com a obsolet, especialment davant l'auge dels moviments d'igualtat i drets LGTBI+.

A Catalunya, partits com Aliança Catalana han trobat un terreny fèrtil a les xarxes socials, on joves que s'allunyen dels tradicionals partits progressistes s'agrupen al voltant d'un discurs que critica l'agenda 'woke' de l'esquerra. Similar a Vox a nivell nacional, aquests grups es valen de plataformes com YouTube i TikTok per difondre el seu missatge entre una generació que, de mica en mica, oblida l'impacte històric dels règims d'ultradreta.

La creació d'un enemic comú: els mitjans i allò 'woke'

Un fenomen interessant que ha sorgit en aquest context és la irrupció de podcasts com La Catalunya Woke, que estan guanyant seguidors ràpidament entre els joves. Aquests programes, que es presenten com una alternativa als mitjans tradicionals, critiquen feroçment les cadenes informatives, especialment aquelles amb un enfocament progressista. Igual que va fer Trump als Estats Units, aquests grups estan creant un ambient de desconfiança cap als mitjans, acusant-los de ser manipuladors i de promoure una agenda 'progressista' que ells consideren perjudicial.

“El podcast que no t'agradarà si t'agrada el 324”, afirmen a la presentació del seu contingut, deixant clar el seu rebuig als mitjans tradicionals. Aquest enfocament té un paral·lelisme clar amb les tàctiques populistes que fan servir altres líders d'extrema dreta per soscavar la confiança pública en les institucions tradicionals i, alhora, posicionar-se com a alternativa antisistema que promet un canvi radical.

Un fenomen global: la ultradreta s'infiltra a la joventut

El rebuig cap al progrés i la igualtat de drets no només és una tendència política a Catalunya, sinó una onada que està afectant la joventut a moltes parts del món. A Espanya, per exemple, enquestes recents han revelat una creixent incomoditat entre els joves davant la visibilitat de les parelles homosexuals, amb un alarmant 27% dels joves de la Generació Z mostrant aversió a veure persones del mateix sexe fent-se petons en públic.

A més, els discursos d'odi, especialment els comentaris misògins i homòfobs, estan guanyant terreny a les xarxes socials, com ha quedat clar amb els incidents recents a localitats com Sant Andreu de la Barca, on a finals de gener un home va donar una pallissa al propietari local LGTBI. Aquestes agressions es relacionen directament amb el discurs de la ultradreta.

L'impacte de les xarxes socials a la radicalització

Segons experts com Adrián Caballero, professor de Comportament Polític a la Universitat Autònoma de Barcelona, el principal motor d'aquesta radicalització juvenil són les xarxes socials. Els joves de la Generació Z, molts dels quals no s'identifiquen amb els partits polítics tradicionals, consumeixen contingut que reforça els seus punts de vista i opinions en plataformes com TikTok, YouTube o Instagram, on els influencers d'extrema dreta troben un nínxol perfecte per difondre els missatges.

En aquest context, figures com Alvise Pérez, líder del partit ultradretà 'Se Acabó La Fiesta', exemplifiquen com la ultradreta ha sabut aprofitar el poder de les xarxes per captar adeptes entre els joves, arribant fins i tot a ocupar un espai significatiu en l'àmbit polític amb la legitimació d'un discurs antifeminista i racista. L'estratègia d'aquests grups és clara: alimentar la desconfiança en el sistema i presentar l‟esquerra com a enemiga del poble, tot això a través de les xarxes socials.

La ultradreta conquereix la generació Z

La situació que estem veient avui no és només un ressò de fenòmens polítics globals, sinó una transformació profunda en la manera com els joves s'informen, s'identifiquen i es posicionen políticament. La ultradreta ha aconseguit penetrar a les ments d'una generació que, saturada pel discurs progressista, busca respostes al rebuig i la desconfiança. La pregunta ara és: com podrà l'esquerra, atrapada en la lluita interna i sense un discurs clar, contrarestar aquesta tendència que s'està consolidant amb força? Només el temps ho dirà, però el cert és que, en aquest escenari, els pitjors dies per a l'esquerra encara han d'arribar.