Un fons francès desallotja gent gran a Barcelona: Es pot frenar la venda d'habitatge a estrangers?

El tancament de la residència de gent gran Tàber a Barcelona, ubicada a la Gran Via, ha generat una onada d'indignació després de conèixer-se que un fons d'inversió francès, Activalia Invest, ha adquirit l'edifici per convertir-lo en apartaments de luxe. Aquest cas ha reobert el debat sobre l'especulació immobiliària i la necessitat de regular la venda d'habitatges a estrangers a Espanya, tema que ja s'ha abordat en altres països europeus.

El desallotjament de gent gran i la manca de transparència

La residència Tàber, que acull 24 avis, tancarà les portes el proper 28 de febrer. Les famílies dels residents denuncien manca de transparència, ja que la direcció del centre els va informar del tancament tot just tres setmanes abans, tot i que la compravenda de l'edifici es va fer fa més d'un any i mig. Segons el Departament de Drets Socials, 23 residents amb places concertades ja tenen un nou centre assegurat a Barcelona. Tot i això, tres residents amb places privades, admesos fa tot just un mes, enfronten una situació incerta.

Laura Surroca, neboda d'una de les residents, ha qualificat la situació com a "indignant, immoral i cruel" en declaracions a 324 . Per la seva banda, Àngels Huguet, la mare del qual és una de les afectades, tem que el canvi sobtat afecti negativament la seva salut. Les famílies busquen assessorament legal i exigeixen explicacions de la direcció del centre, que fins ara ha evitat donar la seva versió dels fets.

L'especulació immobiliària a Barcelona

Aquest cas no és aïllat. Barcelona s?ha convertit en un focus d?especulació immobiliària, on fons d?inversió estrangers adquireixen propietats per convertir-les en habitatges de luxe, desplaçant residents locals i vulnerables. Segons dades d'Idealista, el preu del metre quadrat a la ciutat va assolir els 2.271 euros el desembre del 2024, un 11,2% més que l'any anterior i va marcar un rècord històric.

A més, els espanyols destinen, de mitjana, el 40% dels ingressos a pagar la hipoteca, molt per sobre del 30% recomanat pels experts. Aquest escenari dificulta l'accés a l'habitatge per a joves i famílies amb ingressos mitjans o baixos, mentre que els inversors estrangers i els grans fons d'inversió continuen guanyant terreny al mercat immobiliari espanyol.

Restriccions a la compra d'habitatge per estrangers a Europa

Davant d'aquesta situació, diversos països europeus han implementat mesures per limitar la compra d'habitatges per part d'estrangers. A Suïssa , per exemple, els estrangers poden adquirir un habitatge com a residència principal, però els segons habitatges estan subjectes a restriccions estrictes. A Dinamarca s'exigeix una residència mínima de cinc anys per comprar una propietat, mentre que a Malta els ciutadans no residents no poden adquirir més d'un habitatge.

A les Illes Åland (Finlàndia), els estrangers han dacreditar un nivell adequat de suec, lidioma oficial, per comprar un habitatge. Fins i tot fora de la UE, països com el Canadà han implementat prohibicions temporals a la compra d'habitatges per part d'inversors estrangers, cosa que ha contribuït a reduir la pressió sobre els preus.

Què fa Espanya sobre això?

A Espanya, les mesures per frenar l?especulació immobiliària han estat limitades. Tot i que el Govern ha posat fi a les 'Golden Visa', que permetien a inversors estrangers obtenir residència a canvi de comprar propietats d'alt valor, no hi ha restriccions significatives per a la compra d'habitatges per part de fons d'inversió o particulars estrangers.

El cas de la residència Tàber ha posat en evidència la necessitat de polítiques més robustes per protegir els residents locals i garantir l'accés a l'habitatge. Mentrestant, les famílies afectades continuen lluitant per justícia i transparència, en un context on l'especulació immobiliària continua desplaçant els més vulnerables.