Gairebé la meitat de persones amb discapacitat intel·lectual no s'independitza per manca d'accés a l'habitatge

El 45,5% de les persones amb discapacitat intel·lectual assegura que li agradaria independitzar-se en un habitatge no institucional (pis propi, compartit o tutelat) i que no ho fa per motius familiars, econòmics o personals, destacant escassetat de recursos o la manca de suport personalitzat per fer activitats de la vida diària de forma independent.

Segons l' informe 'Construint llars: l'accés a l'habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual', presentat aquest dimarts la Fundació PwC i la Fundació Álex Rivera, el 72% de les persones amb discapacitat intel·lectual segueix vivint amb les seves famílies, per factors com la tradició cultural o perquè no hi ha opcions ni suports per poder viure de manera independent.

En aquest sentit, la investigació apunta com a causes principals la manca d'habitatges adaptats i accessibles, l'escassetat de recursos econòmics i la manca d'oportunitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Els autors de l'estudi assenyalen que a Espanya hi ha 300.000 persones amb discapacitat intel·lectual, 180.000 de les quals són adults, i el tipus d'habitatge més utilitzat és l'habitatge familiar (68,2%), seguit de les residències (10,4%). El 20,3% de les persones amb discapacitat intel·lectual viu de manera independent en habitatges no institucionals, dels quals un 5,4% són un habitatge propi, segons l'enquesta realitzada per a l'informe, recollit per Europa Press.

En relació amb els suports, els més demandats per assolir la vida autònoma són tasques com gestió dels diners, cuinar o saber què fer quan es posen malalts, cosa que els investigadors veuen "fàcilment assolible amb formació, suport de personal social o fins i tot a través de la tecnologia i la intel·ligència artificial".

Sobre les barreres econòmiques, l'estudi apunta que la taxa d'atur per a persones amb discapacitat intel·lectual arriba gairebé al 80% i la majoria de persones que treballen rep un salari inferior a 10.000 euros anuals, "cosa que restringeix les possibilitats de llogar o comprar un habitatge i, en conseqüència, tenir una vida independent".

A més, revela que "hi ha una manca d´alternatives habitacionals adequades i una escassetat d´ajudes que dificulten la plena inclusió i la transició a una desinstitucionalització, per oferir una vida més autònoma per a aquest col·lectiu". Segons conclou l'informe, els models d'habitatge no institucionals tenen un “impacte positiu” en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.

En aquest escenari, l'informe detalla la necessitat adoptar mesures urgents per part del sector públic per impulsar canvis significatius en la transició a models comunitaris i inclusius d'habitatge, "augmentant el parc amb preus socials i modificant les bases de plans d'habitatge públics perquè les persones amb discapacitat intel·lectual, les famílies o les entitats socials hi puguin accedir".

Per part del sector privat, els autors de l'estudi creuen que les entitats immobiliàries (promotores, grans forquilles o gestores) "poden tenir un paper fonamental si es creen incentius perquè aquestes empreses reservin part de la cartera a habitatges per a persones amb discapacitat intel·lectual".

Pel que fa al paper de la tecnologia i la IA com a facilitadors i acceleradors, consideren que les empreses tecnològiques seran "part activa" del desenvolupament d'innovadores solucions com un portal específic d'habitatge, o assistents digitals i domòtica a través del Big Data, l'Internet de les Coses i la Realitat Virtual, entre d'altres, facilitant l'autonomia d'aquestes persones a les seves llars i xarxa.

"En començar a treballar a l'informe després de la proposta de Fundació Álex Rivera, ens vam adonar que és la primera vegada que es visibilitzen aquestes dades sobre l'accés a l'habitatge de persones amb discapacitat intel·lectual. En la majoria dels casos, no s'ha fet res per pur desconeixement del problema. Conforme treballàvem al document hem detectat que moltes empreses estan interessades PwC Espanya i responsable de linforme.

A parer seu, "és important reflexionar sobre aquestes conclusions i oportunitats que vénen directament de donar veu a les persones amb discapacitat intel·lectual i que són clau per sensibilitzar sobre la importància de la desinstitucionalització i la vida independent de les persones amb discapacitat intel·lectual".

"Les conclusions de l'estudi reforcen la necessitat de col·laboració entre el sector públic i privat amb les famílies i entitats socials. Les promotores d'habitatge, les grans forquilles i les administracions públiques poden tenir un rol clau facilitant l'accés a habitatge a les persones amb discapacitat intel·lectual. Solucions tecnològiques innovadores poden facilitar la vida independent de les persones a la vegada que redueixen el cost.

Finalment, ha subratllat que, "en altres països d´Europa com Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, ja s´han implementat amb èxit models d´habitatges no institucionals i suports personalitzats sense institucions". "Per això, des de fundacions com la nostra, treballem per crear solucions innovadores de vida independent, col·laborant amb el sector privat i integrant tecnologia i IA", ha conclòs.