L'aire que respires ve del Sàhara: la troballa que canvia allò que sabem sobre la microbiota

Un estudi recent publicat a la revista Environmental Microbiology ha revelat que bacteris i fongs originaris del desert del Sàhara són sempre presents al sud d'Europa, fins i tot quan no hi ha pols sahariana visible. Aquesta investigació, duta a terme pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha sacsejat la visió tradicional sobre la dispersió de microorganismes i els seus efectes als ecosistemes europeus.

Per arribar a aquestes conclusions, els científics van analitzar 30 anys de mostres preses entre el 1987 i el 2014 al massís del Montseny. Mitjançant tècniques de seqüenciació massiva d'ADN, van identificar la presència constant d'aquests microorganismes a l'atmosfera europea. Fins ara, es creia que la microbiota local provenia majoritàriament d'ecosistemes propers, però aquesta investigació demostra que els corrents atmosfèrics persistents porten vida microscòpica des del Sàhara fins a Europa de manera ininterrompuda.

L'estudi també va fer servir simulació informàtica per rastrejar el moviment de les masses d'aire i entendre com aquests microorganismes aconsegueixen viatjar milers de quilòmetres. Els resultats van revelar que partícules del desert poden romandre suspeses a l'atmosfera durant llargs períodes, facilitant la seva dispersió global.

Microbis que fertilitzen… i que poden emmalaltir

L'arribada contínua de microorganismes saharians té conseqüències directes a la natura i la salut humana. D'una banda, aquests bacteris i fongs poden fertilitzar els sòls , aportant nutrients essencials i afavorint la formació de noves comunitats biològiques en ambients remots . Però no tot és positiu: els investigadors han detectat la presència de patògens vegetals i gens de resistència a antibiòtics, cosa que podria representar un risc tant per a la biodiversitat com per a la salut pública.

El director de l'estudi, Emili Casamayor (CEAB-CSIC), ha advertit que "aquests microorganismes que ens arriben de manera persistent des de llocs llunyans poden tenir efectes a escala local, ja siguin positius o negatius, ja que també hem constatat en treballs previs que patògens i gens de resistència a antibiòtics estan presents en aquesta microbiota difusa".

El canvi climàtic com a accelerador del fenomen

L'impacte d'aquest fenomen es podria intensificar amb el canvi climàtic . L'augment de temperatures i l'expansió de les zones àrides modifiquen la circulació atmosfèrica , facilitant encara més l'arribada de microorganismes a Europa. Això planteja nous desafiaments per a la gestió de la biodiversitat i la salut pública, ja que espècies resistents podrien establir-se a llocs on abans no podien sobreviure.

Aquesta troballa va ser possible gràcies a dècades de treball ia un sistema de recol·lecció de mostres únic al món. Anna Àvila (CREAF) , responsable de la recollida de mostres, ha destacat que "aquest coneixement no s'havia pogut obtenir abans a causa de la dificultat de comptar amb finançament per a programes continuats al llarg del temps, com el de recollida de mostres de pluja del Montseny durant trenta anys."