Població espanyola: cauen un 25% els naixements en l'última dècada

Els naixements han caigut un 24,7 a Espanya entre 2024 i 2014, encara que en l'últim any han experimentat un lleuger ascens trencant la tendència de l'última dècada, segons l'estimació mensual de naixements i defundicones de l'INE corresponent al mes de desembre.

Durant 2024 s'estima provisionalment que va haver-hi un total de 322.034 naixements a Espanya, la qual cosa va suposar un augment del 0,4% respecte l'any anterior (1.378 més).

Així mateix, en els últims anys la caiguda del nombre de naixements s'ha vist acompanyada d'un retard en l'edat de maternitat. Un indicador que reflecteix aquest retard, segons l'INE, és el nombre de naixements de mares de 40 o més anys, que ha crescut un 8,5% en els 10 últims anys.

En termes relatius, mentre que en 2014 el 7,2% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, en 2024 aquest percentatge es va elevar fins al 10,4%. En 2014, el nombre de mares de menys de 25 anys va ser de 427.595, enfront de les 322.034 en exercici passat.

Respecte a les defuncions, durant 2024 s'estima que van morir a Espanya 439.146 persones, un 0,7% més que l'any anterior. Aquestes dades fan que el saldo vegetatiu -- diferència entre naixements i defuncions ocorreguts a Espanya-- va ser negatiu en 114.937 persones segons les dades provisionals de l'any 2024.

Per edat i sexe, el major descens en les defuncions en termes relatius es va observar en les persones entre cinc i 29 anys en homes (-6,1% respecte a 2023), i en les persones de 85 a 89 anys en dones (-6,0%).

Per comunitats autònomes, els majors increments en el nombre de naixements l'any 2024 es van registrar a Cantàbria (13,3%) i Balears (5,7%), seguides de Castella i Lleó (5%), Comunitat de Madrid (4,7%), Melilla (3,8%), Castella-la Manxa (2,5%), Navarra (1,4%), Comunitat Valenciana (0,6), La Rioja (1%), Extremadura (0,5%) i Astúries (0,1%),

I els majors descensos en el nombre de naixements a Galícia (-4,4%) i País Basc (-3,7%), Murcia (-1,2%), Catalunya (-0,6%), Canàries (-2,3%),

Quant a les defuncions, els majors augments respecte a 2023 es van donar a Cantàbria (6,1%) i Castella i Lleó i Extremadura (5,0% en totes dues), seguides de Balears (4,2%), Castella-la Manxa (3,1%), Navarra ((2,9%), Comunitat de Madrid (2,7%), País Basc (1,2%) Aragó (0,5%), Astúries (1%) i La Rioja (0,4%).

El major descens de les defuncions es va registrar a la ciutat autònoma de Melilla (-14,0%) i Ceuta (-3,4%), seguides de Múrcia (-2,8%), Andalusia (-1,6), Comunitat Valenciana (-0,7%), Galícia, Catalunya i Canàries (les tres amb el -0,2%),

El creixement vegetatiu (naixements menys defuncions) va ser negatiu en 2024 en totes les comunitats, excepte en Comunitat de Madrid (que va tenir un saldo positiu de 2.707 persones), Regió de Múrcia (852), Illes Balears (237) i les ciutats autònomes de Melilla (370) i Ceuta (142).

Per contra, els saldos vegetatius més negatius es van registrar a Galícia (-19.333), Castella i Lleó (-16.385) i Catalunya (-13.668).