L'anatomia dels neandertals els va permetre prosperar en diversos entorns, no només en el fred

Un estudi del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-#CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) confirma que el tòrax dels neandertals reflecteix una versatilitat física que va ser clau per al seu èxit en entorns diversos, i que va més enllà d'una adaptació a climes freds.

Els resultats, publicats en la revista Journal of Human Evolution, s'han basat en l'anàlisi i reconstrucció del tòrax dels fòssils de dos individus que van habitar el llevant mediterrani fa entre 50.000 i 60.000 anys: Shanidar 3 i Kebara 2. Les dades recaptades permeten desentranyar part dels processos evolutius d'aquesta espècie, segons ha informat CSIC.

Encara que la major part del debat entorn dels neandertals tracta sobre les possibles causes de la seva extinció, existeix una altra incògnita: la seva anatomia. I és que, comparats amb nosaltres, els neandertals presentaven cossos més robustos, aparentment de menor alçada, però amb una major massa òssia i muscular.

Aquestes característiques s'han atribuït de manera clàssica a una potencial adaptació a climes freds, ja que és molt més senzill retenir la calor quan la superfície exposada a l'ambient és relativament menor que el volum que el propi cos ocupa. Aquesta és la idea que es qüestiona aquest treball.

La recerca està basada en la restauració i reconstrucció de la caixa toràcica d'un fòssil neandertal conegut com Shanidar 3. L'elecció tant de la unitat anatòmica com de l'individu d'estudi no és casual.

Per la seva posició en l'esquelet i la seva estructura tridimensional, la caixa toràcica ofereix molta informació sobre les proporcions corporals dels individus. La gran quantitat d'ossos que la conformen, 12 vèrtebres i 24 costelles, fan complicada la seva conservació en el registre fòssil, i per això el seu estudi.

Trobat en el jaciment homònim iraquià i datat amb una antiguitat aproximada de 50.000 anys, l'esquelet de Shanidar 3 està excepcionalment conservat. "Les proporcions toràciques d'aquest fòssil són similars a les vistes en l'única caixa toràcica neandertal completa reconstruïda fins avui: Kebara 2. Oposat en la cova homònima d'Israel i datat entorn de 58.000 anys, és el fòssil que defineix l'anatomia toràcica d'aquest llinatge", contextualitza l'investigador del MNCN José María López-Rey.

"A diferència de les caixes toràciques sapiens, aplanades i de manera globular, les d'aquests dos individus són profundes, amb un dilatat tòrax inferior i forma de campana. Això contribuiria a aportar la típica morfologia robusta associada al cos neandertal, però, realment la seva finalitat era retenir calor?", es pregunta l'investigador.

Tant Shanidar 3 com Kebara 2 van habitar àrees del Llevant mediterrani fa 50.000-60.000 anys. Per a llavors, i al contrari que en la gèlida Europa, les temperatures llevantines eren càlides, similars a les actuals.

"És possible que l'anatomia toràcica neandertal fos més generalista del que es pensava. Que fos beneficiós en climes freds no eximeix que pogués ser òptim també en ambients més càlids", apunta López-Rey.

Segons recerques prèvies, és possible que la finalitat del gran tòrax neandertal no estigués lligada a la termorregulación. De fet, una millor retenció de la calor podria ser un efecte secundari d'un tòrax adaptat a una major capacitat pulmonar amb la qual mantenir el metabolisme basal d'un cos tan robust.

Segons l'investigador de la UCM Daniel García-Martínez: "Avui dia, es desconeix si més no si el tòrax neandertal respon a un procés selectiu o no. De fet, no s'han trobat semblances morfològiques rellevants entre la caixa toràcica neandertal i la pertanyent a uns altres homininos més primitius, com Homo erectus".

Els gens en una població canvien al llarg del temps de manera aleatòria. Això pot donar principalment per dos motius principals: l'efecte fundador, quan una nova població s'estableix a partir d'un petit grup d'individus; o per l'efecte coll d'ampolla, quan una població experimenta una dràstica reducció de la seva grandària, disminuint la diversitat genètica.

"Si assumim que no hi havia una finalitat evolutiva concreta, qualsevol d'aquests dos processos podria haver portat al fet que els neandertals presentessin el seu característic tòrax campaniforme", explica l'investigador del MNCN Markus Bastir.

Així, bastir conclou que els resultats de la recerca aquí tractada "contribueixen significativament a completar el puzle de la nostra comprensió sobre l'evolució dels neandertals i les seves adaptacions morfològiques".